Xisco Moreno Ripoll: “La Medicina és una professió preciosa si realment t’agrada”

Metge mallorquí establert a Catalunya, corredor de muntanya i mallorquinista fidel. Xisco Moreno Ripoll parla de vocació, arrels, disciplina i del futur d’un sistema sanitari que viu moments de tensió. Una conversa honesta sobre medicina i vida.

Com va començar el teu camí dins la medicina i què et va empènyer a dedicar-t’hi?
De ben petit sempre vaig voler ser metge. El meu referent era el meu metge de capçalera, Don Pep. Per a jo, això de fer de metge era una cosa que s’assemblava a la màgia. Poder saber què li passa a qualcú només pel que t’explica o pel que li trobes fent una sèrie d’exploracions, i poder donar-los un medicament que els curava, era això, màgic.

Què t’ha aportat professionalment i personalment fer feina a Catalunya?
Catalunya és un país d’acollida, amb gent molt amable i amb moltes opcions a nivell educatiu i laboral. Només puc donar les gràcies per donar-me l’oportunitat de créixer com a persona i com a professional. I, com no, per la sort de tenir dos fills nascuts a aquesta meravellosa terra.

Com vius el fet de ser mallorquí fora de Mallorca? Mantens arrels i costums?
Miro de mantenir al màxim els nostres costums, com ara qüestions culturals, llengua, esports, etc. Sobretot la gastronomia, com no podia ser d’una altra manera.

L’esport running forma part important de la teva vida. Què t’aporta més enllà de la salut física?
Per a jo, córrer és una teràpia. Me centra el cap, me dóna pau, m’ajuda a resoldre conflictes. I sí, també me fa sentir bé des d’un punt de vista físic. I com que, bàsicament, corro per muntanya, me permet aquest contacte amb la natura que tant m’agrada.

Hi ha paral·lelismes entre la disciplina del running i la pràctica de la medicina?
Sobretot un, de paral·lelisme: es necessita un esforç continuat si vols mantenir-te en condicions. No pots entrenar un cop cada mes si el que vols és poder estar en millor forma, o si vols fer una cursa en condicions. A la Medicina passa una cosa similar. No pots deixar d’estar al dia a nivell científic. Necessites estar permanentment estudiant i formant-te.

Ser mallorquinista lluny de l’illa com es viu? El segueixes amb la mateixa passió?
Diria que igual amb més passió i tot, per no poder ser a tocar de l’equip tot allò que jo voldria. Ser mallorquinista fora de Mallorca crec que m’ajuda a no ser tan pessimista com la majoria de la gent que viu allà.

Recordes com va ser l’experiència de participar en un programa de ràdio amb la teva secció? Què et va aportar?
Va ser molt interessant per a mi, per permetre’m explicar bona part dels meus coneixements. I desitjo que també fos útil per a tots aquells que me varen escoltar. I gràcies a Ona Mediterrània per donar-me la possibilitat de fer-ho.

Com valores actualment el sistema sanitari i quins reptes creus que afronta el futur de la medicina?
El sistema sanitari està en crisi de manera crònica, i és lògic que sigui així. Ara bé, la situació actual és molt poc il·lusionant. Hi ha una creixent falta de metges, per diferents motius, i això farà que el sistema entri en tensió en pocs anys. Haurem d’esperar l’evolució de la situació, però no sembla gaire esperançadora.

Què trobes més a faltar de Mallorca i què és el que més valores de viure a Catalunya?
Trobo a faltar la gastronomia, les festes populars, la gent,... Però sobretot la calma. Mallorca és un lloc de calma, la vida té un ritme diferent. I això ho trobo molt a faltar. El que més valoro de viure a Catalunya és que és també una terra molt rica en cultura i natura, i que dóna moltes oportunitats en tots els àmbits de la vida.

Quin consell donaries als joves que volen dedicar-se a la medicina o que volen provar sort fora de la seva terra?
Que facin el que el seu cor els mani, que no se deixin influenciar per temes externs (feina, sou, etc). Si t’agrada la Medicina, lluita per aconseguir arribar-hi, és una professió preciosa.

 

Moltes gràcies per l'entrevista.