Un equip d’enginyers d’IQS i investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC) ha desenvolupat un sistema innovador per a la recuperació de les praderies submarines de Posidonia oceanica i altres fanerògames marines. El projecte, anomenat BioTop i finançat per la Fundació Ona Futura, té com a objectiu restaurar un dels ecosistemes més valuosos i amenaçats de la mar Mediterrània.

La posidònia és una planta marina endèmica que forma praderies submarines de gran importància ecològica: produeix oxigen, serveix d’hàbitat i refugi per a moltes espècies, protegeix les platges de l’erosió i captura grans quantitats de carboni, actuant com a fre davant el canvi climàtic. La seva presència és un indicador de bona salut ambiental.

Els científics del IMEDEA-CSIC, amb el biòleg Jorge Terrados i la investigadora marina Inés Castejón, ja treballaven en tècniques de regeneració mitjançant busseig directe. Però aquestes, tot i ser efectives, eren lentes i difícils d’aplicar a gran escala. Per la seva banda, els enginyers del grup GAM – Applied Mechanics and Advanced Manufacturing d’IQS, liderats per Marco Antonio Pérez i Albert Forés (també CEO i cofundador de la startup NextReef Ecosystems), han aportat dissenys i materials innovadors inspirats en la natura per desenvolupar infraestructures marines més sostenibles.

Fruit d’aquesta col·laboració, s’ha creat i patentat un sistema basat en una estructura feta de material disgregable on s’ancoren els fragments de posidònia. Un cop instal·lada al fons marí, protegeix els brots, afavoreix l’arrelament i el creixement natural de la planta i, amb el temps, la pròpia estructura desapareix, deixant la praderia restaurada.

La prova pilot d’aquest sistema es va dur a terme a la badia de Pollença el 2024. Un any després, els resultats són molt positius: la posidònia s’ha arrelat i continua creixent de manera natural. Les pròximes campanyes de seguiment confirmaran l’eficiència del sistema i permetran estudiar la seva aplicació a altres espècies com la Cymodocea nodosa, present a les costes de Catalunya.

Segons el Dr. Terrados, “la col·laboració entre investigadors de disciplines diferents, com biòlegs i enginyers, ens permet dissenyar i provar metodologies que milloren l’eficiència i l’escala d’aquest tipus de projectes”.

Amb iniciatives com aquesta, la Fundació Ona Futura i l’IQS reforcen el seu compromís amb el desenvolupament científic orientat a la protecció de la biodiversitat marina i la lluita contra el canvi climàtic.