Supervivència, vitalitat i memòria: una vida que mereix ser contada

 

1. Com neix el teu llibre Historias de un enfermo de mili? Què t'hi va empènyer?

És el segon llibre d'una trilogia. Durant el llarg procés de recuperació d’un càncer limfàtic molt agressiu, vaig tenir molt de temps per fer una reestructuració mental. Allà va néixer la idea de Historias de...:

• Un enfermo de cáncer
• Un enfermo de mili
• Un enfermo de Lluc a peu

Aquest segon llibre és fruit d’un gran treball d’arxiu i memòria, una forma de donar sentit al passat i transformar-lo en literatura.

2. Què t'ha ensenyat la comunicació al llarg de la vida? Encara et sorprèn?

La comunicació m’ha ensenyat a conèixer les persones. A excepció de la televisió, he tocat totes les branques de la comunicació. Record especialment els nervis dels convidats al programa de ràdio El swing del golf, que jo produïa i presentava. Al principi estaven tensos, però acabaven tan immersos en el debat o l’entrevista que no volien partir.

El que encara em sorprèn és que quedem molt pocs informadors independents com jo. Molts mitjans tenen les pautes marcades i sovint no són imparcials.

3. Com descriuries el teu vincle amb la família i els amics? Què representen per tu?

Són el motor de la meva vida.
La família és el vincle directe, de sang, aquest no es pot triar. Els amics, en canvi, sí. Mai podran tenir la rellevància familiar, encara que per molts no sigui així.

Mantinc amistats de la infància, de la mili i de la meva malaltia. Hi tenc contacte setmanal. Els millors amics són els de joventut, però tenc molt clar que no podem mesclar ous amb caragols. Això ja és història.

4. Quina etapa de la teva vida recordes amb més alegria o enyorança?

Te’n diré una de cada.

Amb enyorança, les viscudes amb mon pare. Em va ensenyar valors com el respecte, la justícia i l’amor. El vaig perdre amb 17 anys, i encara ara, amb 59, “feim una xerrada” cada nit.

Amb més alegria, el naixement de les meves filles, Marina i Aina. Són la prolongació de la felicitat que he compartit amb la meva dona, Margalida, possiblement el pilar de la meva recuperació.

5. Si poguessis enviar una carta al tu de fa 20 anys, què li diries?

Li contaria tots els errors que ara veig des d’una altra perspectiva. Li diria que no tengui por de res ni de ningú, que eviti els excessos, que es preocupi menys. Però això seria jugar amb avantatge.

He gaudit cada etapa de la meva vida. Som molt vital.

6. D'on treus la força per seguir endavant amb aquest caràcter tan vital?

Som així per naturalesa, no tenc aturall. Me trob bé per tot i amb tothom.
Els "rotjos" tenim aquest esperit incansable, és herència de mumare.

La vitalitat i les ganes de viure me donen forces, fins i tot quan no en tenc. Em llev cada dia donant gràcies a Déu per deixar-me gaudir una mica més de la vida. Començ el dia prest, amb cafès, mòbil, premsa i xarxes socials. I després, feina.

7. Hi ha alguna cançó, llibre o pel·lícula que t'acompanyi especialment en moments difícils?

Els meus propis llibres.

El de càncer està escrit per més de 50 persones que hi expliquen les seves experiències.
El de la mili és un treball d’arxiu.
El tercer, Lluc a peu, és un sentiment, una doctrina, una passió. He fet 24 marxes a peu i cadascuna amaga una sorpresa als seus capítols.

8. Què et fa riure cada dia, encara que sigui un dia gris?

El meu net de tres anys, en Dylan.
Va arribar en el moment i lloc oportuns, un regal de Déu. És l’actor principal de la meva pel·lícula familiar perfecta.

És la meva distracció i la meva alegria. Fer de padrí i estar amb ell em fa veure com n’és d’intel·ligent la nova generació: neixen ensenyats.

9. Amb tot el viscut, com entens avui paraules com "temps", "cura" o "futur"?

• Temps: passat, com un arc de Sant Martí ple de records positius que han enriquit la meva experiència.
• Cura: el meu estat actual. Recuperació lenta però constant, malgrat les recaigudes. Amb prudència i molt agraït als meus metges i cuidadors.
• Futur: no faig plans a llarg termini, com a molt setmanals. Avui estic bé, demà no ho sé. La mentalitat positiva m’ha ajudat molt a afrontar quimioteràpies dures. Gràcies a la sanitat pública, que val molt més que un 10.

10. Quin somni et queda pendent o què t'agradaria fer demà si tot fos possible?

M’agradaria poder aturar les injustícies, les guerres, donar menjar i sostre a qui ho necessita.

Tenc idees clares d’esquerres, tot i que no crec en els nostres polítics: molts d’ells són presumptes corruptes. Qui la faci, que la pagui. També se me va esfondrar el mite de la monarquia.

Consider que les ajudes socials, les pensions, l’accés a l’habitatge i la sanitat pública han de ser absolutament intocables.

Moltes gràcies per les respostes.