Son Servera: viure-hi o només invertir-hi?

Son Servera, amb poc més de 12.000 habitants, viu una paradoxa inquietant: feina hi ha, però viure-hi cada vegada és més difícil. L’accés a l’habitatge s’ha convertit en una de les principals preocupacions socials del municipi.

Les xifres no són cap exageració dramàtica, són pura aritmètica. El lloguer mitjà es mou entre 15 i 16 €/m². Un pis de 60 m² ja volta els 900–1.000 € mensuals. Si parlam de 80 m², ens enfilam als 1.200–1.300 €. Comprar tampoc és cap refugi: entre 3.600 i 4.000 €/m², i un habitatge de 90 m² supera amb facilitat els 320.000 €.

Ara posem-hi el sou damunt la taula. La renda mitjana anual estimada ronda els 18.000 € bruts (uns 1.500 € al mes). I amb una economia fortament estacional, amb feines de 6 o 7 mesos i mig, el coixí de l’hivern sovint és una ajuda de 570 € o, amb prestació, fins a 1.200 €. El desajust és evident.

La teoria financera és clara: no s’hauria de destinar més del 30 % dels ingressos a l’habitatge. Per pagar un lloguer de 1.000–1.200 €, una família hauria d’ingressar entre 3.000 i 4.000 € nets al mes. La realitat? Molts nuclis familiars destinen el 60 % o més del que guanyen només a tenir un sostre. A les Illes Balears, l’esforç salarial en lloguer supera el 60 % del salari brut en nombrosos casos. Això no és sostenibilitat; és supervivència.

Les conseqüències ja es noten: dificultat d’emancipació juvenil, famílies que han de partir del municipi i inseguretat econòmica crònica. Quan el mercat immobiliari avança a un ritme que els salaris no poden seguir, el poble es transforma: deixa de ser espai de vida per convertir-se en producte d’inversió.

No es tracta de demonitzar ningú ni de simplificar un problema complex. El mercat té la seva lògica. Però una comunitat també té la seva. I sense equilibri entre ingressos i preus, la cohesió social es deteriora.

Garantir l’accés a una habitatge digne no és només una qüestió econòmica. És una qüestió de futur col·lectiu. Si volem que Son Servera continuï essent un municipi per viure-hi i treballar-hi tot l’any —i no només un lloc atractiu per invertir-hi— cal afrontar aquesta desproporció amb valentia, rigor i polítiques eficaces.

Perquè un poble sense veïns que hi puguin arrelar és només un decorat. I Son Servera mereix ser molt més que això.