Els homenatges no donen doblers si així fos, el Mallorca en faria un cada jornada de lliga que es fes a Son Moix. Una entitat centenària com la nostra no es pot permetre el luxe d'omitir la seva història. Per sort o per desgràcia, els aficionats encara tenim la memòria que sembla que no tenen els actuals propietaris i gestors del club, i reivindicam com podem les injustícies que es fan any rere any.

El senyor Miquel Contestí està major, molt major però encara pot gaudir d'una festa al seu nom pel que va fer a l'any 1978 quan el que avui és una màquina de fer "business" en experiències VIP, no tenia ni per aigua ni llum al seu antic estadi, l'anyorat Lluis Sitjar. Un advocat i empresari es va jugar el seu patrimoni per salvar el club de fútbol de la seva infantesa, i la seva passió va quedar palesa amb els tres ascensos a primera divisió (1984, 1986 i 1989) i a la primera final, de l'adulterada Copa del Rei de 1991 a Madrid, davant un equip de Madrid.

No podem deixar a l'oblit el que hem estat, i els homenatges es fan en vida. Sé de bona font que malamanent no es pugui desplaçar, saber que es estimat per l'afició de tota la vida seria ja el millor homenatge que li podrien retre: Sempre President, Miquel Contestí.

Bona setmana!