El Mallorca ha donat per conclòs el mercat de fitxatges on han marxat jugadors que, per moltes circumstàncies, han deixat el club i n’han arribat de nous. Sobre ells recaurà el destí del Mallorca. A on va el Mallorca? Això és una incògnita que avui només Arrasate i el vestidor coneixen.

Valorar ara les arribades de Jan Virgili, Kumbulla, Pablo Torre, Mateu Joseph i Luc Bergstrom crec que seria un poc injust, ja que consider que se’ls hauria de jutjar quan els haguem vist uns quants partits de rigor. Després ja veurem què ens poden oferir aquests al·lots.

La marxa de Larin (ja és oficial) és una bona notícia per a l’equip. Encara que surt cedit, el canadenc no ha actuat bé i els gestos de fer callar l’afició no els pot fer un jugador de Primera Divisió, ja que amb la milionada que cobren per jugar i entrenar… haurien de respectar a aquells que durant cada temporada es deixen part dels seus sous per pagar religiosament els seus abonaments, gaudir de veure el seu equip i, sobretot, fer molts de sacrificis que, a vegades, als jugadors els importa ben poc.

En el cas de Maffeo, un jugador pel qual no han arribat ofertes que fossin del seu grat ni tampoc del club. Bé, que segueixi al Mallorca: és un jugador que fa anys que hi és i quan ha estat bé, ha rendit de manera meravellosa. Tanmateix, ha de ser conscient que l’afició mallorquinista està molt enfadada amb ell i guanyar-se l’indult és complicat. Però estic segur que, amb molta feina i esforç, segur que la situació es reconduirà.

Una situació semblant va viure Antonio Raíllo, quan el cordovès, després de descendir amb l’equip a Segona Divisió B, es va posar l’afició en contra. Amb el pas del temps, o més ben dit, amb molta feina per part seva i demostrant la seva qualitat damunt el verd, es va guanyar el respecte de l’afició. Per què amb Maffeo no pot passar el mateix? Donem temps i donem suport al jugador.

D’altra banda, sobre Dani Rodríguez, i amb el màxim respecte que sempre li he tengut, em decepciona la seva actitud, impròpia d’un capità del Reial Mallorca que, des que va arribar la temporada 2018-2019, es va guanyar el respecte i l’estima de l’afició, que el convertí en un dels jugadors més estimats pels aficionats “barralets”.

Un Dani Rodríguez que acumula un total de 282 partits i que, gràcies a la seva feina, ha estat aupat al “Top Ten” dels jugadors que més partits han jugat amb el club de Son Moix i que es codeja amb llegendes com Paco Soler, Miquel Ángel Nadal, Javier Olaizola, Bernat Sans, Antonio Raíllo i el mateix “Tigre de Betanzos”.

En els darrers dies, Dani Rodríguez ha dilapidat gran part de l’afecte que li tenia l’afició, tal com reflecteixen les xarxes i la premsa. L’ego li ha passat factura i la seva actitud no s’hauria de tolerar. Esper que el club actuï en conseqüència.

Per acabar, el Mallorca ha d’estar sempre per damunt de jugadors, entrenadors o directius. El destí del club el decidirà el temps i, sobretot, la pilota: mentre entri dins la porteria rival hi haurà calma i, quan no, arribaran els nervis.