Entrevista a l’exbatlessa de Son Servera, que ha reprès la seva carrera com a advocada, però continua molt implicada amb el poble i la lluita per la justícia social.

Què va suposar per a tu ser la primera dona batlessa de Son Servera?

Va ser un honor i una responsabilitat immensa. Ser la primera dona a ocupar la batlia de Son Servera no era només un pas personal, sinó un avanç col·lectiu. En una societat on les dones encara hem de lluitar cada dia per estar presents als espais de poder, arribar a aquest càrrec va ser una manera de trencar sostres de vidre i demostrar que la política també pot ser feta des de la cura, la proximitat i la justícia social.

Ho vaig viure com una oportunitat per posar la mirada feminista al centre de les polítiques municipals: defensant la conciliació, els drets laborals, els serveis públics i la igualtat real. I també com una manera d’obrir camí perquè més dones, joves i persones amb vocació transformadora s’impliquin en la política i facin sentir la seva veu.

I sincerament, m’hauria agradat veure una altra dona ocupant avui la batlia, o almenys la primera tinença de batlia. Perquè la representació importa, i encara som lluny d’una veritable igualtat dins les institucions. Les dones no només hi hem de ser: hi hem de decidir.

Ara que has deixat la política, com recordes aquella etapa? Et fa enyorança o descans?

Crec que la política no se deixa mai del tot. Quan la vius des del compromís real, la portes a la pell. És una manera d’estar al món, de ser útil, de transformar la realitat. Per mi, la política és un instrument social al servei de les persones.

Ara em sent útil des d’un altre lloc: en l’àmbit personal, plenament realitzada; i en el professional, amb molta il·lusió, reprenent la meva carrera com a advocada i tornant a connectar amb l’atenció directa a la ciutadania.

La meva etapa com a batlessa va ser intensa, complexa i molt il·lusionant. Vam impulsar molts projectes col·lectius que encara avui es poden veure al poble, i això és una satisfacció enorme. Sé que vam sembrar llavors de canvi, de justícia i de servei públic, i això no s’oblida.

Què vas aprendre a nivell personal durant aquells anys al capdavant de l’Ajuntament?

Que tot esforç sincer, fet des del compromís i la vocació de servei, sempre dona fruits. Potser no sempre són immediats o reconeguts, però acaben deixant empremta. També vaig entendre que, malauradament, l’enveja i la codícia sovint parlen més de les frustracions internes que de la realitat externa.

La política et posa davant del millor i del pitjor de les persones. Però és precisament en aquests moments que reafirmes els teus valors: l’honestedat, la transparència, la responsabilitat col·lectiva. I sobretot, vaig aprendre que la força no està en imposar, sinó en escoltar, resistir i continuar treballant per allò que és just.

Encara estàs implicada d’alguna manera en coses del poble o projectes socials?

Sí, i tant. Sempre he sentit que la meva vinculació amb Son Servera i Cala Millor va molt més enllà d’un càrrec polític. Per això he decidit reprendre la meva carrera professional com a advocada precisament aquí, al meu poble i a la meva zona.

Per mi, exercir com a professional també és una forma de continuar estant al servei de la gent, escoltant, acompanyant i defensant drets. El compromís social no s’acaba quan deixes un càrrec institucional; simplement es transforma. I jo ara el visc des d’aquest nou espai, amb la mateixa il·lusió i amb la mateixa voluntat de contribuir al benestar de la comunitat.

Com ha estat tornar del tot a la feina d’advocada? T’hi has sentit bé?

Demana-m’ho d’aquí uns mesos! Ara mateix, ho visc amb molta adrenalina, molta il·lusió i moltes ganes que tot surti bé. Estic en un moment d’arrencada, i com passa amb qualsevol projecte que estimes, l’entrega és màxima.

El que sí tenc clar és que gaudeixo molt del que faig. Tornar a exercir m’ha permès reconnectar amb l’essència del servei a les persones, des d’una altra perspectiva però amb els mateixos valors. És una etapa nova, exigent, però plena d’energia i sentit.

Hi ha alguna branca del dret que t’agradi especialment o que et faci vibrar?

Sí, sens dubte: el dret laboral. És una àrea que m’apassiona perquè té un impacte directe en la vida quotidiana de les persones treballadores, i perquè representa una eina fonamental per defensar drets i dignitats.

Els meus inicis professionals van ser a l’assessoria laboral de CCOO, i això deixa empremta. Aquella etapa em va ensenyar la importància de l’escolta, de l’acompanyament i de la lluita col·lectiva. Des d’aleshores, sempre he tingut molt clar que el dret, quan es posa al servei de la justícia social, és molt més que una professió: és un compromís.

Ara que tens més temps, què t’agrada fer per desconnectar o gaudir?

Estar amb la meva família. És el meu refugi, el meu equilibri i la meva font d’energia. Compartir temps amb els que estimes és, sense cap dubte, la millor manera de tornar a centrar-te, valorar les coses importants i carregar piles per seguir endavant amb força i il·lusió.

Ets més de platja, de muntanya o de cafè i llibre tranquil?

De platja... però sota l’ombra d’un arbre. M’encanta sentir la brisa, l’olor de la mar i el so de les ones, però sempre amb un raconet de calma i frescor on poder desconnectar de veritat. Per mi, aquest equilibri entre natura i tranquil·litat és ideal per recuperar l’energia.

Com veus el paper de la dona avui en dia, tant en política com dins el món del dret? Creus que s’ha avançat prou?

En els darrers anys, les dones hem fet una autèntica cursa de fons. Hem aconseguit fites importants, hem trencat barreres i hem obert espais que durant molt de temps ens havien estat negats. Però també és cert que encara no n’hi ha prou. Els avenços que hem assolit no són irrevocables, i avui veim com es posen en risc en mans de governs que pacten amb l’extrema dreta.

Quan encara hi ha qui nega la violència de gènere, qui evita fins i tot anomenar-la pel seu nom, sabem que no podem abaixar la guàrdia. Això no passa lluny: passa aquí, als nostres pobles, a les nostres institucions.

Tant en la política com en el món del dret, necessitam més dones, amb veu pròpia, amb consciència feminista, i amb valentia per continuar obrint camí. El feminisme no és només una lluita pel que falta, sinó una defensa activa del que hem aconseguit.

Tens algun somni pendent o projecte personal que t’il·lusioni? Alguna cosa que et faria ganes fer ara?

El meu somni personal té nom propi: Pau. Ell dona sentit a tot i m’ajuda a veure el món amb uns altres ulls, més tendres, més valents, més lliures.

A nivell vital, estic molt il·lusionada amb aquesta nova etapa professional que he iniciat. Tornar a exercir com a advocada és un projecte que m’emociona i em motiva molt. I qui sap... potser en un futur, la política activa torna a cridar a la porta. Quan tens vocació de servei, mai tanques del tot aquest camí.