Quan les bones pràctiques només existeixen al titular

La NASS 2026 es va presentar públicament com un «nou estàndard» per a les convocatòries artístiques a Mallorca. Com a artistes participants, ens agradaria compartir una experiència que, malauradament, s'allunya molt d'aquest relat.

Ens vàrem presentar a la convocatòria pública amb un projecte pensat específicament per a l'Església Nova. Després del procés de selecció, vàrem rebre un correu on s'informava que dos artistes de Son Servera havíem estat seleccionats per exposar al Centre Cultural. En cap moment se'ns va comunicar que aquesta participació tengués unes condicions diferents de la resta de persones seleccionades.

Després de diversos correus sense resposta per saber quin espai ocuparíem, no vàrem conèixer el lloc on exposaríem fins pràcticament el dia abans del muntatge. Durant la instal·lació, els artistes del Centre Cultural ens vàrem trobar amb molt poc suport logístic: no disposàvem ni tan sols d'una escala per penjar les obres i vàrem haver de resoldre moltes qüestions pel nostre compte.

Malgrat aquestes dificultats, decidírem tirar endavant el projecte. Ho férem perquè creim en la cultura pública i perquè enteníem que formàvem part d'una convocatòria que havia apostat per la nostra feina.

Quan va acabar la Nit de l'Art, vàrem demanar les dades per emetre la factura corresponent a la remuneració anunciada a les bases de la convocatòria. Després de diversos recordatoris, vàrem rebre una resposta on se'ns informava, per primera vegada, que la nostra participació havia estat una «invitació» i no una selecció dins la convocatòria, i que, per aquest motiu, no cobraríem els 250 euros previstos.

Aquesta explicació ens va sorprendre profundament. El primer correu rebut parlava de «selecció» i, en cap moment, abans d'acceptar, produir, muntar i inaugurar l'exposició, se'ns va comunicar que la nostra participació quedava fora de les condicions de la convocatòria o que no comportaria la remuneració anunciada.

No es tracta d'un cas aïllat: no som els únics artistes que ens hem trobat en aquesta situació.

Aquest escrit no pretén qüestionar el valor de la NASS ni la feina de les persones que hi han participat. Tampoc el criteri del jurat. El que qüestiona és una manera de gestionar els artistes que consideram poc transparent.

Les bones pràctiques culturals no es defineixen només per la qualitat de les exposicions o pels noms del jurat; també es mesuren per la claredat en la informació, el compliment dels compromisos adquirits i el respecte cap al temps, la feina i els drets dels creadors.

Si volem que les convocatòries públiques siguin un referent, també han de ser-ho en la manera com tracten les persones que hi participen.

La cultura necessita recursos, però, sobretot, necessita confiança. I la confiança només és possible quan les regles són clares des del principi i es mantenen fins al final.