Quan la gent decideix per damunt dels “experts”

Hi ha tres noms que, a simple vista, no tenen res a veure entre ells, però que comparteixen una mateixa realitat: Torrente, Es Cruce i Tomeu Penya.

Tres casos que ens recorden que sovint hi ha una distància enorme entre el que dicta una minoria “autoritzada” i el que realment tria la majoria de la societat.

Torrente ha estat durant anys objecte de crítiques ferotges. Massa incorrecte, massa groller, massa allunyat del que alguns consideren “cinema de qualitat”. I, malgrat tot, èxit rere èxit. Sales plenes i rècords de taquilla. Alguna cosa deu connectar amb la gent.

Amb Es Cruce de Vilafranca passa una cosa semblant. No surt a les guies més sofisticades ni acumula estrelles Michelin. Però prova d’anar-hi qualsevol dia: dematí, migdia o vespre. Ple. Camioners, famílies, treballadors, gent de tot tipus. Menjar senzill, abundant i sense pretensions. I una fidelitat que ja voldrien molts restaurants “premiats”.

I què dir de Tomeu Penya. Quaranta-cinc anys fent música d’arrel, connectant amb un públic que se sent identificat amb el que canta. Milers de discs venuts, teatres plens, una trajectòria incontestable. I, tot i això, sovint menystingut per determinats cercles que es creuen guardians de l’ortodòxia cultural.

El patró es repeteix: allò que no encaixa dins els criteris d’una minoria amb altaveu sol ser qüestionat o directament menyspreat. Però la realitat és tossuda. La gent consumeix, tria i decideix sense demanar permís.

I aquí és on rau la clau. La societat és molt més diversa, complexa i lliure del que alguns voldrien admetre. No respon a etiquetes ni a modes imposades. Va per lliure.

Pot agradar més o menys. Es pot compartir o no. Però ignorar-ho és no entendre res.

Perquè, al final, entre el criteri d’uns pocs i la decisió de molts, la balança acostuma a inclinar-se sempre cap al mateix costat: el de la gent.