Quan el barri deixa de ser barri

Darrerament veig com baixa la persiana un altre comerç de tota la vida. No és una excepció, és una tendència. Botigues que han passat de generació en generació, que han vist créixer famílies senceres, avui desapareixen. Algunes per jubilació. Altres perquè ja no té sentit competir en un entorn pensat, cada vegada més, per al turisme.

I al seu lloc? Nous propietaris, sovint de fora, amb negocis enfocats a un públic que no viu aquí. No és cap crítica personal, és una realitat. El model canvia. I ho fa molt ràpid.

Mentrestant, les grans cadenes alimentàries han anat ocupant espais sencers. Barris que abans tenien vida pròpia, ara s’assemblen massa entre ells. Mateixos productes, mateixes façanes, mateixa sensació d’homogeneïtat. Hem canviat identitat per eficiència.

Palma, Son Servera, Cala Bona… Mallorca en general, viu una transformació profunda. I tenc la sensació que no en som del tot conscients. No parlam només d’economia. Parlam de cultura, de llengua, de manera de viure. Quan un comerç local tanca, no només es perd un negoci: es perd una manera de relacionar-nos.

És llei de vida? Pot ser. Els temps canvien, això és innegable. Però també és cert que no tot és inevitable. Hi ha decisions darrere aquest model. Hi ha una direcció.

No tenc totes les respostes. Però sí una sensació clara: anam massa ràpid, i potser deixam massa coses pel camí.

I el dia que ens vulguem aturar… potser ja no quedaran.