Quan col·laborar no significa obeir

Rosie Nguyen
Presidenta de la Unió de Creadors de Mallorca (UCM)

A Cala Bona, Son Servera i a molts altres municipis de Mallorca, els projectes culturals i comunitaris formen cada vegada més part de la vida dels nostres pobles. Exposicions, murals, festes, iniciatives associatives i activitats culturals compten sovint amb la participació d’artistes.

Molts d’aquests projectes neixen d’una voluntat sincera de fer comunitat, recuperar tradicions, posar en valor el territori o donar espai als creadors. I això és positiu.

Però, precisament perquè cada vegada hi ha més iniciatives d’aquest tipus, ens hauríem de fer una pregunta: què significa realment col·laborar amb un artista?

Col·laborar no és el mateix que fer un encàrrec

Una col·laboració artística no és el mateix que un encàrrec. Quan un client paga un artista perquè realitzi una obra, pot establir unes condicions concretes, i l’artista decideix si les accepta.

En una col·laboració, en canvi, ambdues parts aporten alguna cosa. L’organitzador aporta l’espai, el context, la gestió o els recursos; l’artista aporta el seu temps, la seva experiència, la seva creativitat i el seu llenguatge propi.

Per això, quan un artista participa voluntàriament en un projecte, no hauria de convertir-se simplement en la persona que executa les instruccions de qui l’organitza.

Aquesta diferència és especialment important en els murals. Un mockup serveix per visualitzar una idea abans de dur-la a la realitat, però una paret no és una pantalla. Les dimensions, la textura, la llum, l’arquitectura i l’entorn poden fer necessari adaptar una proposta durant l’execució.

Simplificar una composició, canviar una proporció o modificar determinats elements després d’observar l’espai real no significa necessàriament incomplir allò acordat. Pot significar, senzillament, exercir el criteri professional de l’artista.

Si, per contra, s’espera que l’artista reprodueixi exactament un disseny prèviament establert, sense poder interpretar-lo o adaptar-lo, estam molt més a prop d’un encàrrec que d’una col·laboració. I, si es tracta d’un encàrrec, les condicions s’haurien de definir clarament des del principi.

Treballar de franc no significa pagar per treballar

També hem de distingir entre feina voluntària i finançament voluntari.

Un artista pot decidir donar el seu temps i els seus coneixements a un projecte perquè hi creu. És una aportació cultural i social legítima. Però que l’artista renunciï als seus honoraris no significa automàticament que també hagi de finançar els materials necessaris per realitzar l’obra.

Si existeix un pressupost màxim per a pintura, eines o altres materials, s’ha de comunicar abans de començar. En cas contrari, el risc econòmic acaba traslladant-se a l’artista sense que aquest hagi acceptat assumir-lo.

La transparència també s’hauria d’aplicar al reemborsament de les despeses. Si s’acorda que els materials seran reemborsats, aquest compromís no hauria de convertir-se posteriorment en una eina de pressió ni condicionar-se al fet que l’artista acabi l’obra exactament com una altra persona considera adequat.

Una firma també és una responsabilitat

Hi ha, a més, una qüestió que sovint s’oblida: quan un artista firma una obra, també hi posa en joc la seva reputació.

Per a una organització, un mural pot ser una part més d’un projecte. Per a l’artista, aquella obra porta el seu nom i pot formar part del seu portfoli durant anys. Per això té dret a demanar-se si el resultat representa el seu llenguatge, el seu criteri i la seva trajectòria professional.

Això no significa que l’artista hagi de tenir sempre la darrera paraula. Un propietari pot establir límits sobre el seu espai. Una associació pot definir els objectius del seu projecte. Una comunitat pot expressar les seves expectatives. I tots tenen dret a opinar.

Però opinar no és el mateix que substituir el criteri professional de l’artista.

Unes regles més clares beneficien tothom

Les institucions públiques també tenen un paper a considerar. No es tracta de controlar cada iniciativa cultural privada ni de convertir cada mural en un procediment burocràtic.

Però, si volem fomentar una cultura participativa i sostenible, seria positiu avançar cap a marcs més clars d’orientació per a artistes, associacions i propietaris: informació sobre permisos i responsabilitats, transparència pressupostària i bones pràctiques per a les col·laboracions culturals.

Perquè una cultura viva no es construeix només amb exposicions, esdeveniments o parets pintades. També es construeix creant les condicions perquè les persones que fan possible aquesta cultura puguin treballar amb respecte.

Un projecte pot ser petit, tenir poc pressupost i ser completament voluntari. Pot néixer de les millors intencions.

Però hi ha una regla que no hauríem d’oblidar:

Que un artista treballi de franc no significa que la seva feina no tengui valor.

I col·laborar no significa obeir.

Col·laborar significa crear junts.

Rosie Nguyen
Presidenta de la Unió de Creadors de Mallorca (UCM)
Construïm junts la UCM