CALA BONA

A Cala Bona, la mar
banya les roques d’amor,
el sol hi va a descansar,
allà fuig tota tristor.

Les barques a la badia
reposen sense remor,
mentre la llum del migdia
fa brillar cada racó.

Un vell pescador contempla
el port que el va veure néixer,
i dins el seu cor s’hi templa
un infant que no vol créixer.

Quan cau l’horabaixa lenta
i el cel es vesteix de foc,
la mar sembla que lamenta
que el dia hagi durat poc.

Cala Bona, t’estimam,
perquè tens pau i memòria,
aquí sempre recordam
un bocí de nostra història.

Mercè Miró