Les Illes Balears estan perdent el nord, i municipis com Son Servera en són un exemple clar. El suposat “turisme de qualitat” s’ha convertit en una excusa per a una massificació sense fre.
El que passa a Cala Millor i Cala Bona no és progrés, és esgotament. Més hotels, més places i més pressió damunt un territori que ja està al límit. Carrers saturats, serveis desbordats, platges convertides en embuts humans i veïnats que ja no poden viure allà on han nascut.
La realitat és contundent: el cost de la vida puja sense control mentre els sous continuen baixos, l’accés a l’habitatge és quasi impossible i la gent del poble queda relegada a servir un model que no la protegeix. Son Servera no es governa pensant en qui hi viu tot l’any, sinó en qui hi ve una setmana i se’n va deixant poc més que residus i desgast.
Es parla de sostenibilitat mentre es tensionen encara més els límits de l’aigua, del sòl i de la paciència social. Cala Millor i Cala Bona han passat de ser llocs per viure a escenaris per consumir, perdent identitat i comunitat.
Això no és un èxit. És morir d’èxit. Quan un lloc expulsa la seva gent, deixa de ser un lloc i passa a ser un negoci. I cap territori es pot sostenir eternament a costa del sacrifici dels qui l’habiten.
Dir basta no és estar en contra del turisme. És estar a favor de Son Servera i de la seva gent.