Mercè Miró Fuster: «A la poesia hi he trobat la calma i el sossec que el meu esperit necessita»
Mercè Miró Fuster: «A la poesia hi he trobat la calma i el sossec que el meu esperit necessita»
Mercè Miró Fuster és un cul inquiet, com deim en bon mallorquí. Va conèixer el boom del carrer de l’Argenteria de Palma, fa disset anys que viu a sa Ràpita, li agrada cantar i ara ens mostra la seva vessant més íntima i poètica amb el poemari A flor de vers.
1. Qui és Mercè Miró Fuster quan no escriu poesia?
Molt bona pregunta… Una persona que viu en la immediatesa, ansiosa i que cerca arribar a una estabilitat emocional. A la poesia hi he trobat la calma i el sossec que el meu esperit necessita.
2. Vas néixer a Ciutat, però fa disset anys que vius a sa Ràpita. Ja et sents una campanera més?
Totalment. Per qüestions pràctiques, no sé on acabaré els meus dies, però el caire personal que et dona el poble no el trobes a Ciutat.
3. Què et va enamorar de sa Ràpita i de l’ambient rústic i casolà de Campos?
A sa Ràpita basta ser-hi deu minutets per sentir-te al paradís, i tu saps bé de què et parl.
A Campos m’han fet sentir una més. M’he sentit acollida i respectada per tothom. És cert que ara hi vaig menys, però intent participar, sempre que puc, en els seus actes.
4. Vas conèixer de prop el boom del carrer de l’Argenteria de Palma. Quins records guardes d’aquella època?
Els millors de la meva vida. Jugar al carrer, on tothom et vigilava i es preocupava per tu… Era, literalment, una gran família.
5. Et defineixes com un «cul inquiet». D’on surt aquesta necessitat de crear i emprendre coses noves?
Jo crec que, malgrat que una no ho hauria de dir d’ella mateixa, som una artista. Per tant, els dons m’han vengut donats. No m’ha suposat un gran esforç, perquè em surt de manera natural.
6. Quan vas descobrir que la poesia era una bona manera d’expressar tot allò que duies dedins?
Deixa’m que això ho expliqui el dia de la presentació del poemari. Sí que et puc avançar que va ser arran d’un fet concret que els qui em coneixen ja saben.
7. Què trobarà el lector dins el teu poemari A flor de vers?
M’hi trobarà a mi, despullada com la rosa de la portada del llibre.
8. Al llibre hi ha poemes dedicats a Campos, un dels quals es va publicar al programa de les festes de la Mare de Déu d’Agost. Què representa aquest poble per a tu?
La pau, la bona gent i la germanor. Almenys, aquesta ha estat la meva experiència amb les persones que m’he trobat, perquè pertot hi ha gent bona i gent dolenta.
9. També t’agrada cantar. Què t’aporta la música que no et dona la poesia, o a l’inrevés?
Són un complement l’una de l’altra. La poesia, sobretot la rimada, és música clara, i quan un vers no «canta», tot es desquadra.
10. Si haguessis de definir Mercè Miró Fuster amb una sola quarteta, què hi escriuries?
Som dona de foc encesa
transform mon dolor en flor,
a l'art hi trobo bellesa
i allà hi deixo un tros de cor.
Moltes gràcies per l'entrevista.
