Com et descriuries amb tres paraules?
Em consider una persona compromesa, perquè quan m’implic en una cosa hi pos tot el que som; propera, perquè m’agrada escoltar i estar a prop de la gent; i optimista, perquè sempre intent veure el costat positiu de les situacions, fins i tot quan les coses es compliquen.

Quin record de la teva infantesa a Son Servera et fa somriure sempre que el penses?
Tenc molts records agradables, però un dels que em fa somriure sempre és el de les festes de Sant Joan. Record quan anàvem a la festa, jugàvem per la plaça, les verbenes i les atraccions. També, record quan sortíem tots els nins i nines del carrer Creus a jugar amb la pilota, a bolles, etc., i només entràvem a ca nostra quan les mares ens cridaven. Era una època senzilla, amb molta llibertat i alegria, on tota la vida social passava al carrer.

Què és el que més t’omple de la teva feina com a mestra i pedagoga?
El que més m’omple és poder acompanyar els joves en el seu procés de creixement. Quan veus un nin que al principi té dificultats i, a poc a poc, amb esforç i suport, va avançant, és una satisfacció enorme. També m’encanta veure com desenvolupen la seva creativitat, la curiositat i la capacitat crítica. Em sento privilegiada de poder contribuir a formar persones amb valors i criteri propi.

La maternitat et canvia la vida. Què és el més important que t’han ensenyat els teus fills?
Els meus fills m’han ensenyat a relativitzar les coses. Abans donava molta importància a detalls o preocupacions que ara em semblen secundaris. Ells m’han fet veure que el més important és gaudir del present, de les petites coses, i que l’amor i el temps compartit són el millor regal que els podem donar.

Quan tens un moment per tu mateixa, què t’agrada fer per desconnectar?
El que més m’agrada és escoltar música. La música és una companya constant i m’ajuda a desconnectar de tot. Segons el moment, puc escoltar una cançó tranquil·la que em relaxi o una més animada que em doni energia. També aprofit per llegir o anar a fer una volta per devora la mar.

Ets aficionada al futbol: quin és el teu primer record relacionat amb aquest esport?
El meu primer record és anar amb els meus amics i amigues a Ses Eres a veure els partits del Serverense. Ens reuníem al camp i, des del primer moment, animar l’equip del poble era molt divertit. No només disfrutàvem del joc, sinó que també compartíem rialles, converses i moments especials amb la gent del poble. Record la il·lusió i l’emoció que sentíem tots junts cada vegada que el nostre equip feia una jugada bona o marcava un gol. Aquella energia col·lectiva feia que tot el poble semblés vibrar al mateix ritme, i encara avui continuo animant el Serverense amb la mateixa alegria i entusiasme. Ara amb més ganes que mai perquè la camiseta del Serverense la llueixen els meus fills.

Tens algun racó especial del poble o de la costa on t’agrada anar a relaxar-te?
Sí, tenc diversos racons, però si n’he de triar un seria el passeig de Cala Bona Magdalena Rigo. Quan hi vaig a primera hora del matí, amb el sol tot just sortint i el mar tranquil, és com si el temps s’aturés. Allà puc pensar, reflexionar o simplement gaudir del silenci.

Quin llibre, sèrie o pel·lícula t’ha marcat darrerament i per què?
El llibre que més m’ha marcat darrerament és Educar millor de Carles Capdevila. M’ha agradat molt perquè, amb senzillesa i humor, transmet grans veritats sobre l’educació i la criança. Com a mare i com a mestra, m’ha fet reflexionar sobre la importància d’educar amb sentit comú, afecte i respecte, i m’ha donat moltes idees que he posat en pràctica tant a casa com a l’escola. Ho recoman per a totes aquelles persones que es preocupen per l’educació.

Tots tenim alguna mania o costum divertit. En vols compartir algun amb nosaltres?
Tenc la mania de xerrar en veu alta mentre faig feines a l’ordinador o a la pissarra, com si estigués comentant tot el que faig. Explic els passos en veu alta, em xerr a mi mateixa i fins i tot faig bromes sobre el que escric. Els alumnes es riuen quan em veuen fer-ho, i a mi m’ajuda a concentrar-me i a no oblidar cap detall. És una tonteria, però és part del meu estil a l’hora de fer feina i estar concentrada.

I per acabar: quin és el teu plat favorit, aquell que no falla mai per alegrar-te el dia?
Un arròs brut ben fet i compartit amb família o amics. Per a mi, el menjar sempre és una excusa per reunir-se, conversar i gaudir junts. No és només el plat en si, sinó tot el que l’envolta: la bona companyia, les rialles, les històries que s’expliquen i la sensació de proximitat que es crea quan tothom està concentrat en compartir aquell moment. Tenc una bona vida social gastronòmica i gaudeixo molt d’aquests moments que combinen menjar, amistat i diversió. És un dels petits plaers de la vida, que fa que qualsevol menjar es converteixi en una experiència especial i memorable.

Moltes gràcies per l'entrevista.