1. Quin record tens més viu de ton pare com a batle?

El record més viu és la seva entrega absoluta al poble, sempre escoltant la gent i sense cercar protagonisme. Era un home discret i just. Amb només 30 anys, va assumir el càrrec per modernitzar Son Servera i eliminar algunes restriccions que s'havien imposat durant els primers anys del franquisme i que, tot i ser ja la darrera etapa, encara pervivien a l'Ajuntament. Ho va fer envoltat d'un equip de  joves compromesos. Modernitzaren les infraestructures, impulsaren canvis culturals i educatius. Encara avui la gent major el recorda per la seva noblesa i esperit democràtic. Per això, més enllà del context històric, estic molt orgullosa d'ell.

2. Què t'ha ensenyat la vida fora de la política que no t'ensenyaren els plenaris?

He après a no ser tan exigent amb mi mateixa i a conviure amb allò que no puc controlar. He après a acceptar que no és necessari fer-ho tot perfecte per fer-ho bé. 

La política em va fer viure situacions dures i veure actituds que prioritzaven el benefici polític per damunt del bé comú, i això em va sorprendre. Va ser una etapa dura que vaig travessar sense exterioritzar massa el que sentia fins que el cos va dir prou. Però me qued amb tot el positiu: el que vaig poder aportar al municipi, el que vaig aprendre i la gent que que conegut i que ja m'acompanyarà sempre. Som poc rencorosa, oblid ràpid i això em permet viure en pau amb jo mateixa i amb la resta del món.

 

3. Com et definiries amb només tres paraules?

Lleial, perseverant i empàtica.

Ara bé, si demanàs a la gent que m'ha conegut durant anys, segur que també sortirien adjectius com impulsiva, impacient, de caràcter fort, amb tendència a voler tenir la raó, a controlar i fer les coses a la meva manera. I sí, he estat molt de tot això, però amb els anys he après a frenar.

4. Quin racó de Son Servera o Cala Bona et fa sentir més en pau?

N'hi ha molts de llocs especials, però si n'he de triar un, seria el Port Vell. És un lloc que conserva l'essència de quan érem petits: senzill i tranquil. Tant a l'hivern com a l'estiu, sempre me transmet calma. És un lloc que em dur molts de records.

5. Què et fa emocionar avui dia?

Les coses senzilles, supòs que com a la majoria de la gent. Però el que més m'emociona és veure com el meu fill Lluc es va fent una persona independent i plena de valors. Veure'l feliç m'emociona molt.

 

M'emocionen els moments compartits amb la gent que estim: converses amb amics, dinars en família, instants amb el meu fill, la mar, un paisatge o una taula ben posada per rebre gent... M'agrada fer fotos a tot allò que m'entra pels ulls, som com l'arxiu fotogràfic dels records dels meus amics.

 

6. Què no pot faltar mai a taula un diumenge?
 

A ca nostra ens reunim els dissabtes i gairebé mai hi falta la paella de ma mare, que cuina per cuidar-nos. Com a bona mare mallorquina, cuinar és una de les seves maneres d'estimar-nos. 

Però el que no pot faltar és la conversa, les rialles i la companyia. Una taula amb bon humor i una copa de vi és com fer una bona teràpia.

7. Tens alguna mania o costum que et faci gràcia reconèixer?
 

Sí, en tenc unes quantes! D'aquestes que són dois però que no acab de controlar del tot. No ho puc evitar. A la gelera, cada cosa ha d'estar sempre al seu lloc: cada pot, cada iogurt... tot té el seu espai assignat. I així, amb moltes coses més de ca meva.

8. Quin personatge t'agradaria conèixer i per què?

No podria triar-ne només un. Admir totes aquelles persones que han marcat la història defensant i aconseguint canvis socials reals. És evident que aquelles persones, que han estat valentes en moments difícils i han canviat la manera de com entenem i vivim el món ara, mereixen tot el nostre reconeixement i hi hauria molt per demanar i per escoltar.

Però també crec que no hem d'oblidar la importància de les persones anònimes que, des del silenci i sense fer renou, milloren a diari la vida dels altres: qui cuida, qui ajuda... Per a mi, aquestes persones també tenen un valor immens.

9. Quina cançó t'identifica o et trasllada a un bon moment?

N'hi ha moltes, però Batiscafo Katiuskas d'Antònia Font em transporta a una època de canvis importants, de decisions complicades però necessàries, on vaig aprendre que era el que realment nevessitava. També un tema del Café del Mar vol. 7 em recorda els primers mesos amb el meu fill, quan el tenia en braços tot el dia i experimentava amb emoció la novetat de ser mare. Me donava pau. En aquest cas, no és tant la qualitat de la cançó, sinó el que em fa sentir.

10. Si poguessis enviar un consell a la Marga de fa 20 anys, què li diries?
 

Li diria que no fa falta arribar a tot, ni fer-ho tot amb intensitat. Que la calma i la paciència també duen enfora.

Que cuidar dels altres és preciós, però que no es pot fer a costa de descuidar-se una mateixa.

També li diria que pensar abans de parlar pot evitar malentesos i desgast innecessari. De fet, es pot aportar molt més en qualsevol àmbit des d'un lloc més tranquil i serè, sense necessitat d'entrar en tots els debats.