1. Marga, com afrontes aquest nou repte de competir al Campionat del Món de Veterans?
Amb moltes ganes i molta il·lusió. Després de més de vint anys competint, mai havia participat en un campionat d’aquest nivell. M’ho prenc com un repte més, però amb moltes més ganes i força.

2. Quins aspectes estàs treballant més en els entrenaments aquests dies previs?
En el meu cas, el més important és el físic i l’alimentació: sentir-me forta, descansada i àgil. Les hores de judo que puc dedicar-hi són poques per la feina, així que intento complementar amb la resta d’aspectes. Fa gairebé un any que em vaig proposar arribar-hi bé i estic molt conscienciada amb l’objectiu.

3. Has seguit alguna rutina especial d’alimentació o descans per arribar en les millors condicions?
La rutina és bastant estricta. El cap ha de tenir clar que no pot haver-hi excuses ni “extres”. El més dur és la dieta: botar un dia suposa un esforç molt gran després. Per això són imprescindibles les hores d’entrenament i descans. Fa dos mesos que ja no em permet cap excepció.

4. Quin paper juga la part mental en una competició d’aquest nivell?
Crec que és el més important. Molts cops estàs cansada, desmotivada o penses que no podràs… Però val la pena seguir endavant i viure la competició amb la tranquil·litat d’haver fet bé el procés. Ho comparo amb la vida: quan vols una cosa, t’hi esforces. No pots posar excuses ni botar entrenaments, però després saps que ha valgut la pena.

5. Què és el que més t’il·lusiona d’aquest mundial i què és el que et genera més respecte?
He de confessar que el que més il·lusió em fa és que la meva família vendrà a veure’m. Sempre competeixo en molts llocs, però que venguin tots em fa moltíssima il·lusió. El que em fa més respecte és no tenir un bon dia, perquè això pot passar i no sempre ho pots controlar. Em faria por no sentir-me bé competint i no poder gaudir d’aquest moment com m’agradaria.

6. Tens algun ritual abans d’entrar al tatami?
No solc parlar amb ningú abans d’entrar. Imagino les meves tècniques i moviments, em dic “va, que tu pots!” i faig un parell d’acotaments per activar les cames.

7. En quina categoria competiràs i quines rivals creus que seran les més fortes?
Competesc a F2 (35-39 anys) -52 kg. No conec les meves rivals, però suposo que les franceses seran fortes.

8. Com combines la vida quotidiana amb una preparació tan exigent?
És difícil, perquè tot es condiciona a aquesta idea: alimentació, descans i hores d’entrenament. Has de prioritzar-ho per damunt de moltes coses, però tenc la sort que la meva família i amics ho entenen i ho respecten, i això ho fa tot més fàcil.

9. Quin ha estat el moment més especial de la teva trajectòria com a judoka?
En tenc molts. El judo fa trenta anys que forma part de la meva vida i m’ha fet ser qui som. Record moments com quan vaig quedar campiona de Balears per primer cop amb 11 anys, o subcampiona d’Espanya amb 16, o les competicions a la lliga nacional i a la lliga alemanya. Cada experiència m’ha aportat molt i el camí encara no s’ha acabat.

10. Quin missatge voldries transmetre a les noves generacions d’esportistes?
Els diria que lluitin pel que els agrada, que l’esforç sempre té recompensa. Costa sacrificar-se, però quan et surt bé la sensació és única. No s’aconsegueix tot d’un dia per l’altre, ni sempre que un creu que ho mereix, però cada pas serveix per aprendre i millorar. La constància és la clau: insistir i no rendir-se mai.