Les dones afganeses: mortes en vida davant els ulls del món

A l’Afganistan hi viuen més de vint milions de dones. Davant els ulls de tot el món, aquestes dones pateixen el que molts anomenarien avui un “genocidi”, paraula tan utilitzada darrerament, però aquí amb un significat diferent: no és l’extermini físic immediat, sinó l’eliminació lenta i calculada de la seva existència com a éssers humans dins la societat.

Poc a poc, i gairebé en silenci, estan essent esborrades de la vida diària d’un país. Les seves veus ja no compten, els seus somnis són anul·lats, els seus drets bàsics es trepitgen. Han quedat relegades a un no-res, al nivell d’una deixalla. Vives físicament, però mortes en vida.

I què feim la resta del món? Res. Mirem cap a una altra banda, sense ni despentinar-nos. Ni les institucions internacionals, ni les grans potències, ni tampoc el feminisme més radical aixequen la veu amb la contundència que caldria. Per què? Perquè l’Afganistan no és un país mediàtic. No obre informatius. No desperta manifestacions massives arreu del món.

Mentrestant, dia rere dia, milions de dones són condemnades al silenci, a la invisibilitat, a l’oblit.

Fins quan permetrem aquesta complicitat per omissió? Demà ja serà massa tard.