La ocupació il·legal d’habitatges a Espanya: dimensió real d’un fenomen social complex

El debat sobre l’ocupació il·legal d’habitatges ha guanyat protagonisme els darrers anys dins l’opinió pública i el discurs polític. Tot i la percepció social existent, les dades oficials permeten contextualitzar l’abast real d’aquest fenomen dins el conjunt del parc residencial espanyol.

Segons dades del Ministeri de Vivenda i Agenda Urbana, Espanya va tancar l’any 2024 amb més de 27 milions d’habitatges registrats, una xifra que representa el màxim històric del país.

Per altra banda, les dades del Ministeri de l’Interior indiquen que durant el mateix any es varen registrar 16.426 denúncies relacionades amb ocupacions il·legals, incloent casos d’usurpació i d’allanament de morada.

Si es comparen aquestes dues xifres, el percentatge aproximat d’habitatges implicats en denúncies per ocupació il·legal representa al voltant del 0,06 % del parc total d’habitatges. Dit d’una altra manera, estadísticament afecta menys d’1 de cada 1.000 habitatges existents.

Les mateixes fonts indiquen que la gran majoria dels casos denunciats, aproximadament entre el 93 % i el 95 %, corresponen a immobles buits i no a habitatges habituals on resideixen famílies o propietaris, que jurídicament es consideren casos d’allanament de morada.

Cal tenir en compte que aquesta dada no representa un recompte exacte dels casos actius, sinó una estimació basada en denúncies registrades per les forces de seguretat.

Paral·lelament, el context residencial espanyol mostra una altra realitat rellevant. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, l’any 2021 existien més de 3,8 milions d’habitatges buits, el que suposa prop del 14 % del parc total. Aquest volum d’habitatges sense ús no equival a ocupacions il·legals, però evidencia l’existència d’un important estoc residencial fora del mercat.

Des d’una perspectiva social, la ocupació il·legal és un fenomen real que genera situacions complicades per als propietaris afectats, amb processos judicials sovint lents i costos econòmics i emocionals importants. Al mateix temps, diversos experts assenyalen que, en determinades situacions, l’ocupació es produeix com a conseqüència de dificultats d’accés a l’habitatge, derivades dels elevats preus i de la manca d’oferta assequible.

El debat sobre l’habitatge a Espanya apunta així a un problema estructural que va més enllà de l’ocupació il·legal i que inclou factors com la disponibilitat d’habitatge, l’accessibilitat econòmica i les polítiques públiques de gestió residencial.

L’anàlisi de les dades permet dimensionar el fenomen amb major precisió i contribuir a un debat social basat en informació contrastada.