La majoria de polítics, en tocar poder, semblen gaudir especialment de les inauguracions: poliesportius, camps de futbol, locals socials, carrers, passejos… I si és amb el nom d’una persona, millor. Jo mai no he estat a favor i vull explicar per què.

Moltes d’aquestes decisions semblen pensades més per captar vots que per reconèixer de veritat algú. Els homenatges haurien de tenir sentit i context, i crec fermament que haurien de fer-se millor en vida de la persona que es vol reconèixer. Així es pot veure el valor real del seu esforç i la seva trajectòria.

Posar el nom d’una esportista o d’un professional a un poliesportiu, un carrer o un local és una bona intenció, però planteja un problema pràctic: què passa quan, amb el temps, apareix algú amb mèrits encara més destacats? Canviem el nom constantment? O deixem que l’homenatge quedi obsolet? Aquesta dinàmica crea confusió i, sovint, més polèmica que reconeixement.

Per això, prefereixo que els noms siguin neutres o facin referència a llocs que tothom coneix i estima. Noms de barris, de llocs emblemàtics o d’elements del territori tenen el doble avantatge de no generar conflicte i d’arrelar-se a la comunitat. Així, l’espai no només és útil, sinó que també forma part de la memòria col·lectiva, sense necessitat de caure en l’ús polític de l’homenatge.

En definitiva, els homenatges han de ser respectuosos, pensats i, sobretot, coherents amb el temps i la societat. Només així tenen veritable sentit.