Joieria Mar forma part de la història comercial i humana de Cala Bona. Francesc Riera i Catalina Caldentey varen obrir la botiga l’any 1970, quan davant el local encara hi havia figueres i gairebé tot era fora vila. Avui, el seu fill Guillem Riera continua aquell camí, mantenint ben vius el tracte pròxim, la confiança i l’esperit familiar.

Parlam amb ell dels inicis del negoci, dels records de la Cala Bona d’un temps i del profund sentiment que l’uneix al poble on ha crescut i ha viscut tota la vida.

1. Quan va obrir Joieria Mar i com era aquella Cala Bona?

La varen obrir l’any 1970. Els meus pares ja tenien una botiga a Porto Cristo i varen decidir venir a Cala Bona. Sempre contaven que tot era fora vila. De fet, davant sa botiga hi havia figueres i aprofitaven per anar-hi a menjar figues!

2. Qui varen ser els fundadors i per què varen triar Cala Bona?

Varen ser els meus pares, Francesc Riera i Catalina Caldentey. Varen decidir començar a Cala Bona perquè els va agradar molt es lloc per viure. A més d’obrir sa botiga, també varen construir sa casa on viuríem.

3. D’on ve el nom de Joieria Mar?

Ve de sa proximitat que sempre hem tengut amb la mar. Als meus pares sempre els havia agradat molt sa mar cala-bonera. Així de senzill!

4. Com vares començar dins el negoci familiar?

Va ser més aviat un procés natural. Vaig començar a ajudar en es negoci de ben jovenet, durant ses vacances d’estiu de l’institut. Un estiu vàrem anar a sa fira de joieria de Barcelona i allà vaig conèixer es gremi de sa micromecànica i sa rellotgeria.

Vaig fer un curset d’una setmana per aprendre’n els coneixements bàsics. Aquell món em va despertar molta curiositat i vaig decidir continuar estudiant durant tres anys per formar-me en s’ofici.

5. Després de tants d’anys, encara conservau clients de les primeres èpoques?

Uffff, i tant! Pensa que tenim clients de fa més de cinquanta anys, persones que em varen conèixer quan era petit.

Per a nosaltres és molt guapo quan venen els fills o els nets d’aquells primers clients, feim una xerradeta i ens demanen com estan els pares. Això és molt bonic.

6. Quins records guardes de la Cala Bona de la teva infantesa?

Tot canvia, i és natural. Jo record una Cala Bona molt guapa: tots ens coneixíem i tots fèiem poble.

Record anar a comprar a es Quixot i deixar-ho a deure. N’Antònia sempre ho havia d’apuntar! També era obligatori, per a qualsevol cala-boner, anar a Can Ximet a fer un gelat o una granissada.

Els diumenges anava amb mon pare i en Ricardo Prieto a veure el Mallorqueta. Era tot un clàssic! Record especialment ses festes de Cala Bona, quan tots es nins jugàvem en es port fins que es feia de vespre.

7. Quin és el secret perquè un negoci familiar arribi als cinquanta anys?

Aquesta és una molt bona pregunta. Òbviament, crec que és fonamental es tracte amb es client, sa proximitat i saber entendre ses necessitats de cada persona.

8. Què significa per a tu haver continuat el negoci que varen començar els teus pares?

Per a mi és un orgull molt gran. Va ser un gran repte i no t’enganyaré si et dic que, al principi, vaig dubtar de si en seria capaç.

Però dia a dia es guanya experiència i, a poc a poc, vaig trobar es camí que m’havien obert els meus pares. Realment varen ser ells qui varen aixecar es negoci. Jo ho he tengut més planer gràcies a ells.

9. Què t’agrada de la Cala Bona actual i què no voldries que es perdés mai?

De la Cala Bona actual m’agrada sa varietat de gent que viu en es poble, sa pau que s’hi respira i sa calma que encara tenim. És un plaer viure a Cala Bona.

M’agradaria que no es perdés mai aquesta germanor entre els cala-boners. I gràcies a gent com en Pep Prieto, no la perdrem!

10. Què representa Cala Bona per a tu?

Cala Bona ho és tot. Pensa que aquí vaig aprendre a caminar, a nedar, a anar amb bicicleta, a estimar… He viatjat per mig món i encara no he trobat cap lloc on podria viure millor que a Cala Bona.

Moltes gràcies per l'entrevista.