Quan la passió per la història es transforma en compromís

Entrevista a una dona que investiga, canta i s’emociona

Va començar estimant la història de l’art, però ha anat molt més enllà. Amb un peu a la recerca, l’altre al cor de la natura, i la veu dins un cor de gospel, ens obre les portes a la seva manera d’entendre la vida, la cultura i l’amistat.

1. Quina va ser la teva primera gran passió: la història, l'antropologia o la geografia?
La primera va ser la història, en concret la història de l’art. Però he crescut aprenent amb mon pare sobre costums i tradicions, visitant llocs, parlant d’arqueologia.

2. Com vas descobrir la figura de l'arquitecte José Ferragut i què et va captivar d'ell?
Va ser per casualitat. En un aniversari em vaig asseure al costat d’un arquitecte. Vàrem passar tot el temps parlant d’arquitectura i em va dir que anàs a veure la Porciúncula, obra d’un arquitecte que havien assassinat. Era plena pandèmia, hi vaig anar i estava tancada. Aleshores vaig escriure als franciscans i en Pere Ribot em va obrir l’església. En entrar, em va impressionar tant la bellesa i el silenci, que em vaig posar a plorar. Des de llavors, segueixo els passos de Ferragut per retornar-li el lloc que li correspon dins la història d’aquestes illes i de l’arquitectura.

3. La música té un paper important a la teva vida. Què et transmet el gospel que no trobes en altres estils?
No puc viure sense música, m’acompanya a cada moment de la vida. El que més escolto ara és jazz, rap i pop rock dels anys 80. Fa uns anys que canto amb Palma Gospel Singers. El gospel és espiritual, arriba a l’ànima, és un diàleg amb Déu i amb una mateixa. M’ajuda a gestionar les emocions, a compartir. Cantar és una cosa alliberadora.

4. Si haguessis de triar una sola cançó de rock que t’identifiqués, quina seria i per què?
Supòs que Brothers in Arms, encara que sigui mig balada. Era el primer amor (o això pensava).

5. A banda de la recerca i la docència, quin és el teu refugi quan necessites desconnectar?
M’agrada navegar a vela, participar en regates. I perdre’m per la Tramuntana. La natura és el meu refugi i la meva base. M’agrada collir bolets, escoltar el silenci, fer fotos, caminar. Quan estic cansada i necessit desconnectar, també cuin. M’encanta i em relaxa.

6. L’amistat és un valor clau per a tu. Què creus que fa que una amistat sigui realment autèntica?
Una amistat només és autèntica quan hi és. I ser-hi vol dir ser-hi sempre. No fa falta veure’s cada dia, basta saber que tant per una notícia alegre com per una de trista, hi ets per l’amic, o ell per tu.

7. Quin racó de les Illes Balears et sembla un lloc especial i per què?
Sa Calobra, el meu lloc preferit. Hi arribes travessant la preciosa i inigualable Tramuntana, baixant una carretera plena de revolts amb un nus de la corbata espectacular, travesses la muntanya a peu i apareixes en un lloc que sembla tret d’una pel·lícula, d’un conte, d’un món màgic. Aquella petita platja envoltada de gegants de pedra al final del Torrent de Pareis. Hi he anat mil vegades i fins i tot hi he cantat amb el meu cor.

8. Com veus el paper de la UNED a Balears i com t’agradaria que evolucionàs en el futur?
La veig com una universitat imprescindible i en creixement, arribant cada vegada a més persones. M’agradaria veure-la reforçada, amb aules en altres punts de Mallorca. Tant de bo es pugui en breu reforçar les plantilles de l’administració pública per poder acompanyar aquest creixement i consolidar les institucions.

9. Has après alguna lliçó inesperada gràcies a la teva feina i les teves investigacions?
Sempre s’aprenen coses, moltes. Sobretot aprens a no donar res per fet, a ser prudent, a no opinar sense coneixement, a contrastar i verificar la informació. El que més m’ha sorprès de tot el que he investigat fins ara és conèixer la història de Ferragut, veure que en una època relativament recent, el 1968, se li va aplicar una damnatio memoriae total fins esborrar-lo de la memòria col·lectiva. I que avui encara hi ha un doble raser: només es reivindica qui convé a alguns. I el millor que he après, sens dubte, ha estat conèixer aquesta terra extraordinària en tants aspectes.

10. Si poguessis sopar amb qualsevol personatge històric, a qui triaries i quina pregunta li faries?
Amb Crist. Em poden dir que no va existir, o que no era fill de Déu... o el que sigui, però després de més de dos mil anys, encara en parlam.  A Crist no demanaria res. L'escoltaria.