Avui Mallorca es desperta una mica més pobra. Ens ha deixat Jaume Santandreu Sureda (1946-2025), l’ex capellà que mai va renunciar a la seva fe en els pobres, els marginats i els que el sistema deixava de banda. Un home rebel, incòmode per a molts, però imprescindible per a entendre una part del cor solidari de la nostra illa.

Va ser un capellà diferent. En temps en què l’Església mirava cap a una altra banda, ell s’arromangava per viure amb les persones sense sostre, drogoaddictes, expresidiaris o migrants. Fundador de Can Gazà i referent de la lluita per la dignitat humana, no predicava des de l’altar, ho feia amb la vida.

Escriptor, provocador, lliure. No tenia pèls a la llengua, ni por a dir veritats incòmodes. Va ser estimat i criticat a parts iguals, però mai ignorat. Amb la seva mort, se’n va un dels darrers dissidents autèntics d’una Mallorca que sovint vol oblidar els seus marges.

Ens queda la seva paraula, el seu exemple i el de tantes vides que va ajudar a reconstruir. Descansi en pau, Jaume. I gràcies.