La mobilitat a Mallorca és un dels grans reptes del segle XXI, i la solució no pot ser altra que la d'apostar decididament per un transport públic eficaç, sostenible i capaç de connectar tot el territori. En aquest context, la recuperació de la línia ferroviària del Llevant, que connectaria Manacor amb les principals poblacions de la comarca, no és només una reivindicació històrica, sinó una necessitat urgent. El sr. Gerent dels SFM i el Govern de la Presidenta Marga Prohens van molt errats quan expressen la seva opinió dient que el tren no interessa a l agent de la nostra comarca. Segur que no han fet cap enquesta ni cap consulta popular per esbrinar si el tren interessa o no als qui vivim a la Comarca de la Península de Llevant. Una altra cosa és que no interessa el més mínim a l'executiu del Govern. Els arguments de la seva negativitat per a la seva construcció són aberrants i incontestables.
Els números canten. La comarca del Llevant ha experimentat un creixement demogràfic exponencial en les darreres dècades. Els municipis de Manacor, Sant Llorenç, Son Servera, Artà i Capdepera han vist com la seva població ha augmentat de manera considerable, i amb ella, la demanda de serveis i infraestructures de transport que connectin aquests nuclis amb la resta de l'illa. Avui, la manca d’una xarxa ferroviària adequada obliga milers de residents i visitants a dependre del vehicle privat, cosa que provoca una congestió de les carreteres.
El Tren de Llevant es presenta com una solució integral a aquesta problemàtica. Més enllà de la descompressió del trànsit rodat, el tren oferiria una alternativa de transport fiable, ràpida i còmoda per als residents que es desplacen diàriament per motius de feina, estudis o oci. Els horaris adequats i la comoditat d’aquest mitjà podrien promoure un canvi d'hàbits en la població, reduint la dependència del cotxe i, per tant, les emissions de gasos contaminants.
A més, el tren de Llevant tindria un impacte positiu en l'economia local, des de l'impuls del comerç local fins a la potenciació d'un turisme sostenible i de qualitat, permetent a residents i visitants arribar al Llevant sense la necessitat de dependre d'un cotxe. La connexió directa amb l'aeroport i el port, a través de la xarxa ferroviària existent, facilitaria l'accés a aquesta zona, tradicionalment més aïllada, contribuint a la diversificació turística i a la creació d'oportunitats per a les empreses de la zona.
És cert que a l’hora de valorar l’oportunitat del projecte s’ha parlat de la viabilitat econòmica i social. No obstant això, cal entendre que el retorn d’una inversió en transport públic va més enllà dels números directes. Els beneficis ambientals i socials no es poden mesurar exclusivament en termes de rendibilitat financera a curt termini. És una inversió de futur en qualitat de vida, en sostenibilitat i en cohesió territorial.
En definitiva, la recuperació del Tren de Llevant no és un capritx, sinó una prioritat per a una societat que aspira a una mobilitat moderna i sostenible. És hora de deixar enrere la Via Verda i de donar via lliure a un projecte que connectaria una de les zones més dinàmiques de l'illa amb la resta del territori, donant al Llevant l'oportunitat de progressar i de contribuir al benestar de tots els mallorquins. Sempre he pensat que Tren i Via Verda són compatibles. Tot és qüestió de bona voluntat.