El nivell és de “lloc comú”

L’escàndol del president Mazón, que hauria d’haver dimitit fa un any, està donant aire a l’esquerra. Una esquerra que, mentrestant, veu com es tapen les presumptes irregularitats del PSOE i la seva rendició davant el Marroc en la lluita del poble sahrauí —una causa que, durant dècades, havia estat una de les seves banderes més altes.

Els mitjans de comunicació, com sempre, juguen la seva partida. Cada un defensa els seus interessos, les seves línies editorials i les seves militàncies zombis. Cap autocrítica, cap honestedat intel·lectual. Només soroll, opinadors a sou i una societat cada vegada més anestesiada.

El nivell polític i mediàtic actual no sorprèn ja ningú. Tot es redueix a consignes, titulars buits i discursos previsibles. En definitiva, un gran lloc comú que, més que informar o transformar, només serveix per mantenir les coses exactament igual.

I així seguim: entre la indignació de qui assenyala i la indiferència de qui ja no espera res. Mentrestant, la veritat continua sent la gran absent, amagada darrere el decorat d’un país que ha normalitzat la mediocritat.