El Mallorca, la política i la Balanguera: tres històries d'una terra en cruïlla
Començam pel Mallorqueta, que ha deixat escapar el tresor de la Primera Divisió en una mort anunciada que ja es veia venir des de la segona volta de la temporada passada. Una propietat que sembla més preocupada per convertir el club en un parc temàtic amb dimonis, ball de bot i folklore que per reforçar l'equip amb els jugadors necessaris per competir al màxim nivell.
Duen deu anys al capdavant del club i encara el propietari no sap dir ni bon dia en mallorquí. Un detall simbòlic, potser, però que diu moltes coses. En fi, veurem què ens espera. Potser tornarem prest a Primera o potser ens tocarà travessar els deserts de la Segona Divisió amb poca aigua i molta paciència.
Passem a la política nostrada. A un any de les eleccions autonòmiques i municipals, no sembla que hagin de canviar ni els governs ni les cares. Jo votaré, si hi vaig, a Son Servera, i ho faré pensant més en les persones que en les sigles. A les municipals, el factor humà continua tenint més pes que les direccions dels partits.
Pel que fa a la política espanyola, crec que Pedro Sánchez només té dues opcions: convocar eleccions o assumir que l'espai polític de l'esquerra pot sortir molt malparat el maig de 2027. També sembla una mort anunciada, encara que no sé si ell n'és conscient o si simplement pensa continuar fins al final. El temps ho dirà.
I arribam a la Balanguera. Ahir es va cantar a molts racons de Mallorca. Una fita històrica i emotiva. Però farà falta molt més que cantar la Balanguera un dia assenyalat perquè la nostra llengua sigui realment viva, forta i acceptada amb normalitat en tots els àmbits de la vida quotidiana.
El turisme i els canvis demogràfics han transformat profundament Mallorca. Cada any arriben milers de persones per fer feina i construir-se una vida aquí. El repte és aconseguir que aquesta realitat sigui compatible amb la preservació de la llengua, la cultura i la identitat pròpies. No sé fins quan podran aguantar la llengua i el territori sense una aposta clara i decidida per protegir-los.
Siau qui sou mallorquíns!