No fa tants d'anys, el crit al cel va ser monumental quan la primera línia del port de Cala Bona es va fer per als vianants. Que si no podríem aparcar davant ca nostra, que si els negocis se n'anirien en orris, que si era una animalada... Han passat els anys i, sincerament, quants de nosaltres voldríem tornar enrere?

La societat canvia. Ho ha fet sempre. I les nostres festes també. Les tradicions no desapareixen, evolucionen. De fet, moltes de les tradicions que avui defensam aferrissadament són fruit de canvis que qualcú, en el seu moment, també va criticar.

Ara ha arribat el torn dels focs artificials. I no, això no és una guerra entre els que els estimen i els que no els volen veure ni en pintura. És simplement obrir una porta a noves possibilitats.

A Mallorca, aquesta porta ja està oberta. Calvià (Magaluf) ha apostat per espectacles amb centenars de drons sincronitzats amb música. Porreres va fer la passa pensant en el benestar animal i en la prevenció d'incendis. Marratxí i Inca també han incorporat aquesta tecnologia per donar un final espectacular a les seves festes.

No es tracta només de modernitat. Parlam de menys renou, de més seguretat i d'un impacte menor sobre els animals i el nostre entorn. I sí, també parlam de bellesa. Perquè els espectacles de drons són capaços d'emocionar, explicar històries i omplir el cel de figures impossibles amb una precisió sorprenent.

Segurament hi haurà qui no els canviarà mai per l'olor de pólvora ni pel retruny d'un castell de focs. I és perfectament respectable. Però també ho és entendre que les noves generacions viuran i estimaran les seves pròpies tradicions.

No tot canvi és bo, és cert. Però no tot canvi és dolent. El temps acostuma a posar cadascú al seu lloc. I el que avui ens sembla estrany, demà forma part de la normalitat.

Potser d'aquí a vint anys qualcú dirà: «Vos en recordau quan només fèiem focs artificials?». I tots somriurem.

Perquè, ens agradi o no, el cel també canvia.