De tornada de Barcelona

Feia anys que no passava uns dies a la Ciutat Comtal. Aquest viatge ha estat una combinació de feina i de visites més aviat típiques, però m’ha servit per observar amb uns altres ulls la realitat de Barcelona.

Una de les primeres coses que m’ha cridat l’atenció ha estat la diversitat humana. Pensava que només a Palma es notava de manera tan evident l’impacte de la immigració, però a Barcelona és encara més visible. Als restaurants on hem pogut gaudir d’una bona cuina catalana i mediterrània, la majoria dels treballadors eren persones vingudes d’arreu del món. La sorpresa, però, ha estat molt agradable: tots ells amb esforç i naturalitat s’adreçaven als clients en un català correcte, cosa que diu molt a favor seu i de la integració que es respira.

Pel que fa a la ciutat en si, he de dir que no l’he trobada tan bruta com alguns comentaris solen repetir. Els carrers estaven, en general, prou cuidats i, fins i tot, gairebé no hi havia restes de merdes de  cans, que és un problema recurrent a moltes ciutats.

Personalment, Barcelona m’agrada molt. Té llum, té ritme i té aquesta barreja de tradició i modernitat que la fa única. Però també és evident que el canvi demogràfic és una realitat que ha vingut per quedar-se. Igual que passa a Palma, les nostres ciutats es transformen amb les noves onades de població, i la qüestió clau serà veure com gestionam aquesta diversitat perquè sigui un enriquiment i no un conflicte.