De lluny, però amb el cor a Mallorca: reflexions sobre la massificació turística

Sóc mallorquina i visc lluny de l’illa, però cada estiu segueixo, amb el cor encongit, les notícies que arriben de casa. Des de la distància, la massificació turística a Mallorca no és només una qüestió de xifres: és una realitat que transforma el paisatge, la vida quotidiana i el futur de qui hi viu.

Les dades oficials són contundents. El 2022, Mallorca va assolir una càrrega demogràfica de 3.309 persones per quilòmetre quadrat i dia, un 23,5% més que el 2019. Aquell any, l’illa va rebre 16,5 milions de visitants, mentre que la població resident se situava al voltant de les 940.000 persones. El 2023, les Balears varen rebre 14 milions de turistes, una activitat que representa aproximadament el 45% del PIB balear i que va generar 17.600 milions d’euros.

Però darrere aquests rècords hi ha conseqüències menys visibles. La petjada de carboni per càpita dels turistes el 2022 va ser de 11,2 tones de CO₂, gairebé el doble que la dels residents, amb 5,8 tones. El transport representa el 45% d’aquesta empremta, seguit del consum energètic i la generació de residus.

Aquest passat diumenge, 26 de juliol de 2026, Palma va tornar a omplir-se de milers de persones per dir “prou”. Sota el lema “Mallorca al límit”, la plataforma Menys Turisme, Més Vida va convocar la tercera gran manifestació consecutiva contra la massificació turística.

Les xifres parlen per si soles: entre 25.000 manifestants, segons la Policia Nacional, i 70.000, segons els organitzadors, amb el suport de 134 entitats socials, veïnals, ecologistes, culturals i sindicals.

La manifestació va començar a les 19 hores a la plaça d’Espanya i va recórrer les Avingudes, la Rambla i el Born fins arribar a Ses Voltes, davant el Parc de la Mar.

Els manifestants portaven pancartes com “Massa turistes, massa cotxes, massa iots... SOS residents” i “Si ens neguen el nostre sostre, ens neguen el nostre futur”. Les consignes varen ressonar pels carrers del centre: “Menys turisme, més vida”, “Més mallorquins, menys alemanys” o “Fora guiris dels nostres barris”.

La jornada va acabar amb moments de tensió a Ses Voltes, on alguns participants varen forçar les tanques d’accés al recinte i es varen produir càrregues policials, amb almenys una persona ferida.

Dani Comas, portaveu de Menys Turisme, Més Vida, ho va resumir així: “Cada dia que no es facin passes cap a un decreixement, estam perjudicant greument l’habitabilitat de la nostra illa.”

Les reivindicacions són diverses: limitar el creixement de les places turístiques, frenar la urbanització del sòl rústic, ampliar l’habitatge públic, protegir els espais naturals i agraris, eliminar el lloguer vacacional, limitar la compra especulativa d’habitatges per part de no residents i fons d’inversió, impulsar una mobilitat més sostenible, regular l’accés als espais naturals, incrementar la taxa turística i frenar l’ampliació dels aeroports.

Els organitzadors denuncien que més de 105.000 habitatges de Mallorca es destinen a ús turístic, legal o il·legal, i que aquest estiu hi haurà 20 turistes per cada habitant. La turistificació, segons el seu manifest, ha passat de les costes als pobles i ciutats i, ara, també a les nostres cases.

Viure lluny de Mallorca et dona una perspectiva singular. Veus com l’illa es converteix en un producte de consum global, on les platges es transformen en cues de turistes, els carrers en passadissos de maletes amb rodes i alguns comerços locals en botigues de souvenirs.

La Mallorca que recordes dels estius de la infància —aquella de les cales tranquil·les, les converses en català al carrer i les festes de poble— sembla cada vegada més llunyana.

Però també veus la complexitat del problema.

El turisme és el principal motor econòmic de les Illes i dona feina a milers de famílies. Per això, la qüestió no hauria de ser eliminar-lo, sinó transformar-lo.

Com defensa la Fundació ONA FUTURA, a través de projectes com SEA2CIRCLE Tourism, es tracta d’avançar cap a un turisme regeneratiu, on turistes, comunitat local, ciència i sector privat treballin plegats per conservar el medi marí i construir una economia més verda i resilient.

No es tracta de ser sentimentaloide ni victimista. Es tracta de ser rigorosos amb les dades i honestos amb les emocions.

La massificació no és un mite. És una realitat mesurable que afecta la qualitat de vida, l’accés a l’habitatge, els serveis públics i la sostenibilitat ambiental.

Però també hi ha una Mallorca que resisteix. Una Mallorca que encara conserva espais, paisatges, pobles i formes de vida que no han estat engolits pel turisme massiu.

Des de la distància, el desig no és que Mallorca deixi de rebre visitants. El desig és que Mallorca recuperi el control sobre el seu propi futur.

Que el turisme deixi de ser un fi en si mateix i es converteixi en un mitjà per millorar la vida de qui hi resideix.

Que les polítiques públiques posin límits reals, i no només simbòlics, a la saturació.

I que la inversió en sostenibilitat, habitatge i serveis públics sigui una prioritat.

La Fundació ONA FUTURA treballa en aquesta direcció: transformar els reptes ambientals en oportunitats per avançar cap a un turisme més sostenible.

Mallorca no es ven. Mallorca es cuida.

I des de lluny, com a filla de l’illa, només puc desitjar que el rumb canviï aviat.

No per por, sinó per esperança.

Perquè una illa que estima el seu futur ha de saber posar límits al seu present.