1.       Qui és la persona que hi ha darrere el professional? Com et definiries?
Som una persona molt vinculada a la família i arrelada a Mallorca. Visc en parella i som pare de dos infants, i bona part del meu temps i del meu cap gira al seu voltant. M’agrada poder compartir estones amb ells, veure’ls créixer i gaudir de les coses senzilles: una sortida, una volta per Mallorca, dinar amb la família o passar una estona amb els amics.
Em consider una persona tranquil·la, propera i bastant pràctica. M’agrada escoltar abans de donar una opinió i intent procurar tocar de peus a terra. També som bastant exigent amb mi mateix, però intent no perdre mai la capacitat de gaudir del dia a dia.
Crec que la família, les amistats i tenir arrels són coses que t’ajuden a saber d’on vens i què és realment important. Al final, més enllà de la feina, és això el que dona sentit a tot.
2.       Per què vas decidir dedicar-te al món de l'arquitectura tècnica i la direcció d'obra?
Ja des de ben petit m’agradaven els jocs de construir. Sempre m’ha interessat el món de la construcció, perquè combina coneixement tècnic, capacitat d’organització i una part molt tangible: veure com una idea es converteix en un edifici real.
M’atreia especialment aquesta combinació entre pensar, planificar i després veure com tot allò es materialitza. També és una professió molt variada, perquè cada obra és diferent, cada client té unes necessitats concretes i sempre apareixen situacions que t’obliguen a cercar solucions.
La direcció d’obra és una part que m’agrada especialment perquè és allà on s’han de coordinar persones, oficis, terminis, pressupostos i solucions davant els imprevists que sempre apareixen. En vint-i-dos anys de professió, encara no he duit a terme cap projecte que no hagi sofert canvis. Precisament això fa que cada obra sigui un repte i que mai deixis d’aprendre.
3.       Quina satisfacció et dona veure acabat un projecte en el qual has participat des del primer dia?
És una satisfacció molt gran. Darrere cada obra hi ha moltes hores de feina, decisions, reunions i problemes que s’han d’anar resolent. Quan veus el resultat final i comproves que s’ha aconseguit un espai funcional, ben executat i que respon a allò que necessitava el client, tens la sensació que tot l’esforç ha valgut la pena.
El que més m’agrada és veure com una persona o una família pot començar una nova etapa dins un espai que has ajudat a fer realitat. I això encara pren més importància en un moment com l’actual, en què l’accés a un habitatge s’ha convertit en una dificultat molt gran per a molta gent, especialment per a joves i famílies que volen quedar a viure a Mallorca.
Per això crec que és positiu que es promogui habitatge social com el de preu limitat, sempre que es faci amb criteri, ben integrats dins l’entorn i pensant en les necessitats reals de la gent, poden ser una eina útil per facilitar que més persones puguin accedir a un habitatge digne.
 
4.       Com va començar la teva amistat amb en Gaspar i com has viscut el creixement de My Rooms Group des de dins?
Amb en Gaspar Forteza ens coneixem des de fa bastant, i amb el temps s’ha forjat una relació d’amistat basada en la confiança i el respecte, que després va donar peu a començar a col·laborar professionalment.
He viscut el creixement de My Rooms Group molt de prop i des del principi, des d’una etapa inicial fins a consolidar una manera pròpia d’entendre l’hostelaria: recuperar edificis conservant el màxim d’elements originals possibles, donar-los una nova vida i crear propostes amb identitat. És un creixement que s’ha fet amb molta feina, capacitat d’adaptació i una visió clara d’un model que combina la rendibilitat pròpia que ha de tenir qualsevol negoci amb la rehabilitació d’edificis que literalment “ens cauen a damunt” si no s’hi fa res.
5.       Què ha suposat per a tu passar de donar els teus serveis professionals a formar part, també com a soci, de My Rooms Group?
Ha estat una evolució natural dins una relació de confiança construïda durant anys. Primer vaig començar només com a tècnic assessor pels hotelets d’interior de Ciutadella; després, implicant-me com a director de l’execució material de l’obra (formar part de la Direcció Facultativa juntament amb l’arquitecte) i en l’execució de diferents obres com per exemple el Casal de Petra o el My Rooms Artà; i des de fa pocs anys també particip com a soci en alguns projectes del grup.
Això suposa més responsabilitat, perquè ja no només aport el criteri tècnic, sinó que també compartesc el risc i el compromís amb el projecte a llarg termini. Per a mi és una oportunitat de créixer, d’aprendre i de participar en iniciatives que poden ajudar a recuperar patrimoni, dinamitzar pobles i generar activitat econòmica.
6.       Hi ha qualque edifici o projecte que t'hagi marcat especialment? Per quin motiu?
Evidentment, tots els del grup My Rooms, pes motius comentats anteriorment; però també la reforma de l’Hotel MiM Mallorca, a S’Illot, és una de les obres que record amb especial estima. És un projecte de certa envergadura i amb una projecció pública important, ja que està vinculat a Leo Messi, cosa que, com a culer, també em va fer molta il·lusió. Tot i això, no vaig tenir ocasió de coincidir-hi mai. Una llàstima, ha, ha, ha.
Cada projecte deixa una experiència diferent. Ara bé, els que més m’han marcat en l’àmbit personal són sovint reformes o habitatges de particulars i petits negocis. És allà on la relació directa amb el client és més intensa i on veus de manera més immediata com la feina feta pot millorar la seva vida quotidiana.
7.       Quan no fas feina, com t'agrada aprofitar el temps lliure?
Intent dedicar el temps lliure a la família. Amb dos infants petits, qualsevol estona compartida té molt de valor. M’agrada fer coses amb ells, sortir, gaudir de Mallorca i aprofitar es temps que tenim junts.
També m’agrada molt es futbol, tant veure’n per sa televisió com jugar qualque partidet amb amics quan se presenta l’ocasió. Sa música també forma part des meu dia a dia, i m’agrada caminar, sobretot per desconnectar, ordenar un poc es cap i gaudir de l’entorn. També, com a bon mallorquí m’agrada anar a sa platja.
Després de molts anys d’una feina intensa, he après que trobar un cert equilibri entre responsabilitat professional i vida personal és fonamental. Passar temps amb sa família i amb amics, fer un poc d’esport o simplement sortir a caminar són coses senzilles que m’ajuden a carregar piles.
8.       Quins valors consideres imprescindibles tant a la feina com a la vida?
Per a mi són essencials la responsabilitat, l’honestedat, el respecte i la cultura de l’esforç. A la construcció, la confiança és bàsica: s’ha de ser clar amb el client, complir amb la paraula donada i afrontar els problemes de cara.
També crec molt en la feina ben feta, en l’experiència i en valorar el coneixement de tots els professionals i oficis que intervenen dins una obra. Cada dia s’aprenen coses. Realment, dins una obra tots els agents són importants, des del promotor i l'arquitecte fins al darrer peó. L'esforç que fan totes les empreses i treballadors s'ha de reconèixer.

9.       Quin consell donaries a un jove que vulgui dedicar-se a la construcció i la rehabilitació?
Li diria que tengui ganes d’aprendre i que entengui que el coneixement no només és dins una aula. La construcció s’aprèn molt a peu d’obra, escoltant oficials, industrials i tècnics amb experiència.
És un sector exigent, però també molt gratificant si hi poses serietat, responsabilitat i voluntat de fer feina. No s’han de cercar dreceres: la formació, la constància i, amb el temps, l’experiència són els millors fonaments per construir una bona trajectòria.
10.   Mirant cap al futur, quin repte personal o professional encara t'agradaria assolir?
Professionalment, m’agradaria continuar participant en projectes que tenguin sentit per a Mallorca: rehabilitacions ben plantejades, edificis recuperats i propostes que respectin l’entorn i aportin activitat als pobles. Crec que l’illa necessita créixer amb criteri, protegint allò que la fa especial i apostant per un model turístic de més qualitat, més repartit durant tot l’any i menys concentrat en les zones ja saturades.
En l'àmbit personal, el repte és continuar gaudint de la família i tenir temps per estar present en el creixement dels meus fills, sense deixar de mantenir la il·lusió i les ganes de fer feina.

Moltes gràcies per l'entrevista.