CARLES MECA: «UN DIA SENSE MÚSICA ÉS UN DIA TRIST»

 

1. Per començar, com et definiries i què t’agrada fer quan tens temps per a tu?

Som una persona empàtica, alegre, resolutiva i extravertida. M’agrada compartir plans amb els amics i donar abans d’esperar res a canvi. Malgrat això, també m’agrada gaudir de temps per a mi, on destaca la meva afició pel Reial Mallorca, el cinema, el teatre, la música i l’esport, tant vist com practicat. Els anys passen i ens hem de cuidar!

2. Has fet feina durant anys a una cadena hotelera. Què t’endús d’aquella etapa i quin record en destacaries?

M’enduc coses bones i dolentes, com tot a la vida. De les bones, el fet de tenir el client sempre al centre: mai hem d’oblidar que el motor de la nostra feina és oferir una experiència inoblidable a aquells que ens visiten.

De les dolentes, les aparences i les colzades entre els mateixos companys per obtenir més reconeixement i diners. Es malgasten massa esforços i temps en «guerres» que no condueixen enlloc dins l’empresa. I també he après que tenir padrins val més que crear sinergies a l’empresa.

3. Ara comences una nova etapa com a docent. Què t’ha duit a fer aquest canvi i què és el que més il·lusió et fa?

Sempre m’ha agradat la docència. De fet, a l’empresa privada he dedicat els darrers vuit anys a ajudar els meus companys a millorar mitjançant l’aplicació de metodologies de feina modernes.

La meva gran motivació és creure en les persones, tant a l’empresa com a l’ensenyament. Trob que encara és més important fer-ho amb adolescents, que són les persones que, teòricament, han de dur la societat a un esglaó superior.

Ara bé, consider que el sistema educatiu actual els tracta massa entre cotons, en lloc de fomentar valors com la constància i la feina. No tothom està preparat per saber-los tractar. La clau, crec, és saber combinar la mà esquerra i la mà dreta, sense oblidar que són adolescents.

Vull donar les gràcies als meus companys de l'IES que m'han acollit de la millor manera possible, especialment a na Cati Mari, en en Nadal i la resta de la companys com na Vanessa, Bàrbara, Mar, Francina, Fran, Cris... Llista interminable per sort!

4. Ets abonat i seguidor del Mallorca. Com va començar aquesta passió?

Li ho dec a mon pare. De ben petit em cridava l’atenció el futbol i, a mitjan anys noranta, l’equip que millor futbol practicava era el Barça de Cruyff.

Quan el Mallorca va pujar la temporada 1996-97 i, l’any següent, va arribar a la final de la Copa del Rei contra el Barça, la resta va venir tota sola.

Ser del Barça o del Madrid és massa fàcil. Ser del teu equip amb les regles actuals del futbol és una bogeria, però quina bogeria! Un ascens val molt més que guanyar una Champions League.

5. Quin moment viscut amb el Mallorca recordes amb més emoció?

N’he viscuts uns quants, després de trenta anys d’abonat, però trob que l’ascens de la nit de Sant Joan contra el Deportivo, a Son Moix, té una mística especial per com es va produir. Va ser una nit per recordar sempre.

6. Tens un programa dedicat al club. Com va néixer i què t’aporta compartir aquesta passió amb altres mallorquinistes?

Primer vaig començar amb un canal propi d’àmbit estatal, però em vaig adonar que allò que realment m’apassiona és el Mallorca. Sempre acabava tractant temes del nostre club.

Passat un temps, el director de Gent Mallorquinista, en Xisco Vich, a qui ja coneixia com a company de l’empresa privada, em va convidar a col·laborar-hi.

La resta ja és coneguda per tots: primer vaig participar en diferents espais i, posteriorment, vaig crear-ne un de propi, La Libreta de Carles Meca, un programa pensat per ser més analític i ajudar a comprendre el joc.

7. La música ocupa un lloc important dins la teva vida. Quins artistes t’han acompanyat més al llarg dels anys?

El primer disc que vaig comprar va ser el recopilatori Big Ones, d’Aerosmith. Per això són una de les meves bandes de capçalera, i he tengut la sort de veure’ls en directe a Madrid.

La música ho és pràcticament tot a la meva vida. Som col·leccionista de CD i, actualment, de vinils. En total en dec tenir més d’un miler. Un dia sense música és un dia trist.

Entre els artistes que més m’agraden hi ha Stevie Wonder, Sting, Supertramp, Aerosmith, Tears for Fears, The Black Crowes, Smashing Pumpkins, Oasis i Seal.

És difícil fer una selecció, perquè tots tenen el seu moment per ser escoltats. El que sí que puc dir és que la música comercial d’avui en dia demostra el tipus de societat que estam creant: una música per oblidar.

8. Tens una gran col·lecció de vinils. N’hi ha cap que guardis amb una estima especial?

Vaig començar la col·lecció com a homenatge pòstum a mon pare. El que més m’agrada és escoltar els mateixos vinils que ell escoltava fa quaranta anys. És una connexió molt especial.

Just aquests dies fa dos anys de la seva pèrdua, i tenir-lo sempre present és una manera de fer que mai no se’n vagi, igual que la meva estimada mare.

Amb ella també tenc cançons especials, com Have You Ever Really Loved a Woman?, de Bryan Adams. Com li agradava la guitarra de Paco de Lucía en aquella cançó!

9. T’agrada sortir a córrer pels redols de ca teva. Què t’aporten aquestes estones i tens qualque recorregut preferit?

La veritat és que m’agrada més menjar que córrer, així que és el peatge que he de pagar per poder-ho fer!

El que sí que he de dir és que ens hem de cuidar tant per fora com per dins. Ser una persona activa m’ajuda a pensar que podré arribar a vell amb una certa qualitat de vida.

La meva recomanació és mantenir el cap i el cos actius per afrontar el pas inevitable del temps.

A dia d’avui he aconseguit deixar de prendre medicaments gràcies a una alimentació normal i a la pràctica constant d’esport, però sense arribar a fer-ne una bogeria.

El meu redol preferit és ben a prop de ca meva: Cala Santanyí.

10. Per acabar, quin somni o projecte t’agradaria fer realitat en els pròxims anys?

Tenc un somni per damunt de tots: formar una família pròpia.

El temps dirà si ho podré aconseguir o no, però, sense cap dubte, m’agradaria transmetre tots aquells valors que vaig aprendre dels meus estimats pares.

La resta de somnis són més mundans, com viatjar arreu del món.

Moltes gràcies per l'entrevista.

Diari de Cala Bona — De Cala Bona al món

www.diaridecalabona.com