Sabem que el temps no s’atura i que el món no deixa de girar. Cala Bona, en menys de setanta anys, ha passat de ser un petit refugi de pescadors i mariners a convertir-se en una zona plena d’hotels i establiments de restauració. El progrés ha arribat de manera ràpida, però darrere aquesta transformació hi ha una història que no podem oblidar.

Encara avui hi ha persones vives que han estat testimonis d’aquests canvis tan radicals. Tenim reportatges fotogràfics que mostren com era la vida abans, com eren els carrers, les barques, els costums, les famílies. Però no n’hi ha prou amb conservar imatges: crec fermament que les noves generacions de calaboners i calaboneres han de saber d’on venen. Han de conèixer els noms de les famílies, les cases, els terrenys, els noms de les barques... en definitiva, la seva pròpia història.

Per això, crec que les institucions i els nostres governants han de fer una passa endavant. Cal deixar una empremta, construir un monument, organitzar actes i fer ús de tots els canals de comunicació possibles per preservar i transmetre aquest llegat. No podem deixar morir aquest petit paradís. Ja hem perdut massa gent pel camí.

És hora de recordar, d’honorar i de protegir el que ens fa qui som.

Pep Prieto