El passat 10 d’agost al diari Última Hora sortia publicada una entrevista al gerent de
Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM), on li demanaven què hi havia del projecte del Tren
de Llevant. Hi respongué «-El problema de este tren es que los municipios de allí no
quieren suprimir la Via verda porque es un éxito social. Además la demanda que hay es
baja» i hi afegí «Nosotros somos partidarios de hacer el tren de llevant, però queremos
que sea socialmente rentable: hay que hacer el tren primero donde más gente lleve. Y
también tiene que ser competitivo. No puede ser que se tarde hora y media en un trayecto
que en coche harías en tres cuartos»
Si agafam les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística de Balears ens trobam
amb aquests resultats quant a població:
El 1998, any de la primera manifestació per al Tren de Llevant:
-Sant Llorenç des Cardassar: 5.594 habitants,
-Son Servera: 8.065 habitants,
-Artà: 5.936 habitants,
-Capdepera: 6.752 habitants.
En total: 26.347 habitants.
A dia d’avui, és a dir, vint-i-cinc anys després, les dades que ens proporciona la mateixa
font són:
-Sant Llorenç des Cardassar: 9.931 habitants,
-Son Servera: 12.261 habitants,
-Artà: 8.387 habitants,
-Capdepera: 12.860 habitants.
Si suman aquestes quantitats ens dóna un total de: 42.839 habitants.
En vint-i-cinc anys la població total d’aquests nuclis ha crescut 16.642 habitants.
Aquestes persones necessiten una mobilitat que els permeti deixar de banda el transport
privat i en aquests moments el servei de Transport de les Illes Balears (TIB) no ofereix ni
la comoditat, ni la combinació adient per enllaçar, per exemple, amb el tren de Manacor –
Palma.
Si hem de fer cas de les paraules del gerent, caldria recordar-li que les línies ferroviàries
existents van incrementant any rere any el nombre d’usuaris, en part perquè la mateixa
població ha vist en aquestes una possibilitat real per deixar el cotxe particular i perquè els
horaris són adequats. La confiança i la fidelització no es guanyen de manera immediata,
sinó que cal anar canviant els hàbits de la població. Això ho dic, perquè el Tren de Llevant
necessitarà un temps per guanyar-se els usuaris i les usuàries.
A la comarca de llevant, després de moltes manifestacions i de veure com s’hi iniciaven
les obres per recuperar-ne la línia, l’any 2013 amb el canvi de govern es va aturar i
desmantellar la col·locació de les vies i es reconvertí en una Via verda. La reclamació del
Tren de Llevant és una reivindicació històrica per tal de recuperar un traçat que ja està
expropiat, amb unes estacions preparades i amb un material ferroviari comprat i que
actualment és usat en altres trajectes.
El Llevant no pot i no vol esperar més. Ja no ens complauen les excuses que es donen. Si
volem descongestionar les carreteres i facilitar la mobilitat en una illa cada vegada més
massificada, cal acabar d’una vegada per totes la linea llevantina. Així mateix, cal recordar
als diferents ajuntaments i grups polítics que altres poblacions s’han avançat amb l’obtenció d’una línia ferroviària i això sense haver-ho sol·licitat. Per tant, podríem parlar
d’un greuge comparatiu o, fins i tot, de ciutadans de primera i ciutadans de segona.
Per tant, cal tornar a fer renou i reclamar allò que ens pertoca. La Via verda no pot ser
l’excusa per no acabar unes obres i el traçat dins Manacor tampoc. Si hi ha voluntat
política es pot acabar. I quant als recursos econòmics, cal reclamar de manera urgent el
conveni ferroviari, governi la dreta o l’esquerra. Ja està bé de veure com els illencs,
pagam i pagam i res ens torna. Reclamam allò que és just.
Per acabar, també vull recordar que existeix el Museu Ferroviari de Mallorca, ubicat a
l’estació de Son Carrió. L’any 2024 va rebre una subvenció dels fons europeu Next
Generation per tal de mantenir i recuperar un patrimoni històric que sovint ha quedat
oblidat o venut a pes. El que ens hauria de fer pensar una mica és que el patrimoni
ferroviari recuperat no el podem veure circular per damunt les vies. Per què? Idò perquè el
museu està just devora una via verda situada damunt l’antic traçat.
En conclusió, 150 anys després de l’arribada del ferrocarril a Mallorca, ens cal pensar si la
societat del segle XXI no ha caminat a nivell ferroviari cap endarrere, com els crancs.