“A la vida ningú no et regala res, s’ha de lluitar sempre” Toni Muntaner
- 19 de novembre del 2025
1. Toni, com va començar la teva afició pel ciclisme i què et va dur a competir ja de més gran?
El meu pare era ciclista. A Moscari hi ha un club i ell n’era directiu, així que solíem anar a les carreres. Un dia em vaig “encalentir” i vaig voler córrer. També tenia amics que competien, i entre tots em varen ajudar a entrar dins aquest món.
2. Què t’ha aportat aquest esport a la teva manera de ser o d’afrontar la vida?
Moltes coses, però sobretot m’ha ensenyat a lluitar. A la vida ningú no et regala res. Sembla fàcil guanyar una cursa, però és molt més difícil del que la gent pensa. Sobretot, m’ha fet ser un lluitador.
3. Ara fas feina dins el món de l’hostaleria. Què és el que més t’agrada d’aquesta feina?
L’hostaleria és molt dura, però em qued amb el moment en què un client se’n va i ens diu que s’ho ha passat molt bé. Això no té preu. Demostra que la feina surt a la llum.
4. Com és el teu dia a dia quan deixes la feina i arribes a ca teva?
Complicat. Hi ha dies que arrib a les deu del vespre i surt a les sis del matí. Sort del WhatsApp i de tanta tecnologia, que em permet estar en contacte amb la família. No és fàcil, la veritat.
5. La política municipal t’interessa molt. Què és el que més t’atrau d’aquest món?
M’agrada estar al costat de la gent i escoltar les seves inquietuds. Si puc ajudar, ho faig. Ajudar la ciutadania és una cosa molt guapa. Com tot, té moments bons i dolents, però el que m’agrada més és escoltar la gent.
6. Si poguessis decidir una sola cosa per millorar el teu poble, quina seria?
Crec que calen més instal·lacions esportives. També s’hauria de resoldre el problema dels embussos de circulació: hi ha hores punta que no pots ni conduir per Inca. “La Ronda Nord ja!”
7. Com combines la feina, la família i el temps per a tu mateix?
M’aixec a les cinc i mitja. A les cinc cinquanta surto a prendre un cafè —m’agrada canviar de bar cada dia— i llegesc la premsa. A partir d’aquí començ la jornada combinant feina i família. Temps per a mi no en tenc gaire, però no em queix.
8. Quins valors t’han ajudat més al llarg de la vida?
La perseverança, l’honestedat i el respecte.
9. De quina etapa et sents més orgullós fins ara?
De totes. Cada etapa té el seu orgull i el seu sentiment.
10. Com t’agradaria que et recordassin la gent que t’estima i et coneix?
Com una persona normal, amic dels amics i que no deia mai que no.
Moltes gràcies per l'entrevista.


