Ens ha deixat una llegenda,
una veu que ressonava en la fosca,
l’ànima de Black Sabbath,
far del rock que no s’apaga.

Va tastar tots els elixirs,
va ballar amb dimonis i somnis,
i entre guitarres i crits eterns,
va encendre cors d’infinites generacions.

Himnes que travessen el temps,
com Paranoid, que encara vibra,
com un crit que no s’acaba,
llarga vida al rock — i al seu rei.

Dinosauri del soroll sagrat,
fins el darrer sospir ens ha guiat.
Descansa, Ozzy,
el teu eco no morirà mai.