No és just que a les Illes Balears s’hagin d’esperar fins a 16 mesos per obtenir una valoració de discapacitat i dependència. Aquestes competències, en mans del Govern del PP, caminen de la mà des de fa anys.

Ho dic amb coneixement de causa: vaig ser cuidador reconegut de la meva mare durant els seus últims sis anys de vida. En aquell temps, baix governs de signe diferent, les valoracions de discapacitat i dependència es tramitaven per separat. Vam aconseguir amb prou feines un grau dos de dependència, després d’eternes esperes que castigaven l’economia d’una dona malalta i amb necessitats urgents.

Avui la història no només es repeteix, sinó que empitjora. Ara em trobo malalt, amb 59 anys, i sense cap resposta a les meves valoracions. Potser em quedarà el consol que, quan arribi alguna resolució, tingui caràcter retroactiu. Però de què serveix quan moltes famílies reben resposta tard, quan ja han perdut els seus éssers estimats?

Cal un pla de xoc contundent. Les administracions no poden permetre que la dependència es converteixi en una condemna silenciosa per a les persones més vulnerables i les seves famílies. Mentrestant, el Govern Balear rebutja l’ajuda de l’Estat, qualificant-la de “propines”. La realitat és tossuda: a les Illes Balears no tot és turisme, hi ha persones i famílies que esperen respostes i justícia social.

Salut.