ENTREVISTA A JAUME SERVERA PEDRAJAS, “PEJULI”

Una vida entre Cala Bona, els cavalls, la música, la construcció i l’art

1. Vas néixer a Cala Bona. Quins records tens d’aquella Cala Bona de la teva infància?

Vaig néixer un dia del Pare de l’any 1970, a Cala Bona, al carrer Tramuntana, al segon pis.

Record que gairebé no hi havia cotxes. Hi havia algun taxi negre i qualque camió, bicicletes, mobilets, Vespes i Lambrettes. Al carrer Tramuntana s’estenien les xarxes i no molestaven a ningú durant tot el dia.

Les cases obrien la porta principal directament al carrer i hi penjaven una cortina de llenya. Aquella solia ser la porta durant tota la temporada d’estiu.

Tot Son Floriana era un pinar. El Revost des Calaboners era un lloc on anàvem a recollir caragols, espàrrecs, esclata-sangs i molsa per als betlems.

Era un paradís. He après que era un món molt diferent: més lliure, més honrat, més tranquil i, al meu entendre, més feliç. No hi havia l’estrès d’avui i a la mar hi havia peixos a voler.

2. La teva família està molt vinculada a Cala Bona i a la pesca. Què significa per a tu aquesta història familiar?

Els Pejulins som una de les primeres famílies que varen habitar el que avui és Cala Bona. La família estava dedicada a la pesca quan encara no existien ni l’escullera ni el port.

Jo som la quarta generació de primogènits coneguts com a Jaume Pejuli: el repadrí Jaume, el padrí, mon pare i jo.

La meva família sempre ha estat una referència per a mi. Gent humil i feinera.

3. El restaurant Los Pájaros va formar part de la teva vida des de ben petit. Com va començar aquella aventura?

El restaurant va ser una iniciativa de mon pare i del meu tio Biel, que era picapedrer. Compraren el solar i varen fer una planta baixa amb un bar i un habitatge a un costat.

L’any 1972 ens vàrem mudar al bar que es deia Los Pájaros, perquè solia estar ple de gorrions i ocellets. D’aquí va venir el nom.

Jo vaig créixer dins el restaurant. Des de molt petit ajudava carregant caixes, traient i col·locant botelles, servint begudes i postres i també ocupant-me del tocadiscos i dels cassets.

Vaig aprendre anglès fent feina. Els primers turistes anglesos em varen ensenyar molt sobre la seva manera de ser, l’educació i el respecte.

4. També has estat vinculat a la construcció. Com hi vas arribar?

Després de l’EGB vaig anar a automoció a Manacor, però l’escola no m’agradava. Mon pare em va dir que, si no volia estudiar, hauria de fer feina.

Vaig provar amb la mecànica, però no em va agradar haver de viure sempre amb les mans tacades d’oli. Em vaig estimar més fer feina de picapedrer.

Durant l’hivern treballava de picapedrer i a l’estiu feia de barman al restaurant. Així vaig començar molt prest.

L’any 1997 vaig començar a treballar pel meu compte i poc després vaig constituir Rustic Mobilla SL, dedicada a la construcció. Hi vaig estar fins al 2004.

5. Els cavalls han estat una de les grans passions de la teva vida. D'on ve?

Quan tenia set anys vaig començar a muntar a cavall. Un capvespre vaig anar a veure els cavalls amb el meu capell de vaquer i les meves pistoles de joguina.

En Guillem Willy em va deixar agafar les regnes d’una euga que es deia Jabalina. Aquell dia em va ensenyar com aturar un cavall, com girar-lo i com fer-lo anar endavant.

Des d’aquell moment vaig quedar enganxat als cavalls. Entre els 12 i els 14 anys ja domava cavalls i fins i tot saltava 1,40 metres.

Per jo, els cavalls aporten una filosofia natural de vida.

6. Has creat l’associació Cas Pejuli. Quin és el teu projecte?

He constituït una associació que es diu Cas Pejuli, nom de la família. Som fedatari i m’agradaria donar el fruit de la meva vida a aquesta associació quan jo ja no hi sigui.

La idea seria que pogués arribar a ser un poliesportiu eqüestre municipal, on els joves del poble tenguessin l’oportunitat de gaudir d’aquests animals.

Podria incloure muntar a cavall, hipoteràpia, tallers per aprendre oficis relacionats amb la veterinària, ferrador o doma, competicions i activitats relacionades amb els cavalls.

7. També has estat DJ i has organitzat nombrosos esdeveniments. Com va començar aquesta etapa?

Als 15 anys vaig començar a fer feina de cambrer al Gigolo. Al poc temps em varen deixar posar música i se’m donava bé.

Amb 16 anys vaig fer la meva primera temporada com a DJ. Al Gigolo vaig estar quatre anys i en Pep Nadal, el director, em va ensenyar molt sobre com tractar el públic i crear un bon ambient sense bregues ni conflictes.

Després vaig passar per diferents locals: Coconut Grove, Cleo’s, Birdy’s Pub, Oscar’s i Q Palace, entre d’altres.

Més endavant vaig fer feina durant una dècada organitzant bodes i esdeveniments per tota Mallorca i també a Eivissa i Anglaterra.

8. D’aquesta experiència va néixer la Cala Bona Beach Party?

Sí. Quan vaig deixar l’empresa de construcció vaig començar a dedicar-me als esdeveniments. Amb el temps tot cansa i vaig pensar que volia continuar actiu, però no cada dia.

Així va néixer la Cala Bona Beach Party, unint tota la meva experiència amb la música, les discoteques, els anglesos, els alemanys i els residents.

És una festa molt diversa. Hi pots trobar joves i també parelles de 80 anys ballant a la platja.

Aquest estiu ja són 12 edicions, 14 anys menys els dos anys de la COVID.

9. També tens una vessant artística. D’on et ve aquesta vena?

Crec que em ve de ma mare. Els homes de la família solien ser fusters i ebenistes i tenien molta habilitat per treballar la fusta.

El meu repadrí va fer un Velázquez en relleu sobre fusta i el meu padrí el va acabar. El meu padrí matern restaurava la fusta de l’església de la Duquessa d’Alba, a Sevilla, abans de venir a Mallorca.

Jo vaig començar treballant la pedra. Feia peces amb pedres de foravila que em cridaven l’atenció, les retocava per destacar allò que jo hi veia, les netejava, les polia i així vaig fer la meva primera escultura.

Amb el temps vaig començar a fer peces que m’inspiraven coses de la vida, algunes més figuratives i altres més abstractes.

10. Has estat també sis anys vinculat a la mar. Què queda avui d'aquella Cala Bona marinera?

Pesca, molt poca. Ja gairebé no queda peix a la mar.

Tenc el títol de marine de pont i formació en embarcacions de rescat i passatgers. Durant un temps vaig estar sis anys fent feina a la mar i fins i tot vaig pensar a muntar un negoci de lloguer nàutic.

La mar forma part de la història de Cala Bona, però aquella Cala Bona marinera ha canviat molt.

11. Com veus avui Cala Bona en comparació amb aquella que vas viure de petit?

Sent molta nostàlgia de com era Cala Bona i de com és ara.

Al meu entendre, hem passat de poc a massa. Mallorca és una illa molt poblada durant la temporada, estressada i saturada.

A mitjan anys noranta hi va haver un canvi molt important. Vàrem passar de conèixer tots els veïnats a no conèixer ni la meitat.

També ha canviat molt la mobilitat. Avui hi ha massa cotxes de lloguer, autobusos, bicicletes i més saturació.

Crec que a Cala Bona s’han perdut coses que abans teníem i que no hem guanyat amb el canvi.

12. Què diries als joves de Cala Bona?

Que potenciïn les seves habilitats. Això és molt important per anar per la vida, especialment avui que tot és tan complicat.

Que cuidin la seva salut física i mental. Les addiccions no són només les drogues i l’alcohol; també hi ha mals hàbits que acabam assumint com una cosa normal.

La millor manera d’anar pel món és que, quan tens un problema, cerquis una solució i no perdis el temps cercant culpables.

Feina pel teu benefici, ja sigui per doblers o per salut. Disfruta i sigues feliç, que això és el que t’emportaràs de la vida.

I procura estar enfora de les males influències, de les gelosies, dels aferraments i de les agressions.

La teva salut és més important que perdre-la per un cap buit. Viu i deixa viure. I recorda que tan important pot ser dir sí com dir no, depenent de les circumstàncies.

Una vida polifacètica

La meva vida es pot definir com la d’un supervivent, una persona “polifacètica”, com deia un bon amic que ja no hi és.

He anat acumulant experiències que han fet possible tot el que he fet durant la vida. I, per damunt de tot, salut. La salut és el més important.

Moltes gràcies per l'entrevista