Com sempre, avui voldria compartir una reflexió sobre la importància que tots siguem conscients del valor de l’aigua en les nostres vides.

Des de fa uns anys, els ajuntaments tenen l’obligació de redactar una ordenança en la qual alguns punts han d’anar lligats a les normes subsidiàries. Per què? Doncs principalment perquè les noves edificacions han de disposar de dipòsits per a la recollida d’aigua de pluja, la recollida d’aigües grises i la seva reutilització en neteja i vàters.

També s’han d’implementar sistemes de bones pràctiques per a l’ús de l’aigua, amb l’objectiu de reduir el consum innecessari i evitar fuites. Igualment, caldrà disposar de mecanismes per reutilitzar l’aigua del buidatge de piscines, de manera que no es malbarati aigua potable.

La manca de pluges i l’excés de població ens marquen un camí clar: cada gota compta. I això implica que jardins amb gespa hauran de reinventar-se.

La Llei d’hostaleria i circularitat de les Illes Balears també estableix que els hotels han de disposar de vàters amb doble botó de descàrrega, reductors de cabal a les aixetes i mesures per reduir el consum energètic i d’aigua.

Crec que tots aquests punts haurien d’estar inclosos en l’ordenança municipal, i fins i tot aspirar a més. Per exemple, seria convenient que a tots els edificis d’ús turístic s’eliminassin les banyeres i es canviassin per plats de dutxa amb botó de control de temps, com ja es fa a Austràlia, un país que també pateix problemes greus d’abastiment d’aigua.

Perquè, no ho oblidem: cada gota és vida.